dijous, 28 de febrer de 2013

malnutrició moderna (2a part)

Junk Food Paradise, per Sonny Abesamis
Seguint el tema d'ahir sobre la malnutrició moderna, avui la reflexió és sobre la paradoxa que hi ha en els països desenvolupats, en què la longevitat ha anat augmentant i, no obstant això, també han anat apareixent moltes malalties que no existien al principi del segle passat. Això és una qüestió que alguna vegada m'han fet i que m'ha fet pensar, i per a la qual hi vull trobar bones respostes i per això, hi estic investigant i ho comparteixo amb vosaltres. La qüestió és que, encara que és cert que existeixen moltes malaties, l'esperança de vida ha augmentat molt en els úlims anys, tant en longevitat com en disminució de morts de nens petits, per citar un exemple. Abans, els nens (i les seves mares) morien en el part o als pocs mesos de néixer, o hi havia malalties tal com la tuberculosi, la grip, aleshores mortals. Actualment, aquestes malalties o han desaparegut o ja no són mortals, i en general és gràcies a la medicina convencional (que és a la que acudeix la majoria de la població occidental). També, hi ha una gran esperança de vida i molta gent arriba a edats avançades en condicions (molt) bones.

Però per altra banda, tenim un volum de gent, molt elevat, amb malalties de tot tipus, càncer, demències, malalties autoinmunes y degeneratives, etc. que tenen una baixa qualitat de vida i moren en edats més primerenques. Aleshores, què pensar?, què dir? Però encara més: per a mi, dins del gran grup de persones considerades sanes i que viuen i viuran molts anys, estan aquelles que tenen dolències (per no etiquetar-les de malaltia) contínues i constants, no considerades greus, però, en realitat, moltes vegades causants de situacions poc favorables. Em refereixo a la quantitat de mals, molèsties, indisposicions que una gran part de la gent sofreix periòdicament, alguns sovint i, molts altres, fins a molt freqüentment: refredats i grips, mals de cap i migranyes, quantitat d'al·lèrgies, estats anímics diversos (no depressions, no trastorns greus, perquè aquests estarien en la categoria de malalties, però en canvi tristesa, apatia, fatiga...), problemes digestius (tampoc dels considerats trastorns, però sí diarrees, estrenyiment, flatulències...), problemes de pell (acne, èczemes, vermellors...), sobrepès, i podria seguir amb una llista interminable. I en la població infantil, la quantitat de nens que tenen “nervis”, problemes d'atenció, digestius, asmes, bronquitis recurrents...

Tots aquests casos tan comuns i habituals a la nostra societat, com estan considerats?

dimecres, 27 de febrer de 2013

malnutrició moderna (1a part)

L'altre dia s'iniciava un debat a partir de l'entrada “vegetarianisme: desconeixement i estupefacció” de dijous. Es parla, es pensa, es té por, que una dieta vegetariana és carent de nutrients, els quals només es poden aconseguir mitjançant fonts animals, com carn o productes làctics, per posar dos exemples típics, quan es parla de proteïnes o calci, respectivament. Que una alimentació vegetariana pot posar seriosament en risc la salut. Però en canvi, no se sent parlar tant, o hi ha molta gent que no hi ha reflexionat mai, que una alimentació basada en aliments processats i ensucrats, embotits, pa blanc i fregits, per citar alguns exemples d'aliments habituals que es mengen al nostre país, perjudica seriosament la salut. Observant els hàbits alimentaris de la gent que diu que no té temps per cuinar i per preocupar-se del que mengen, què trobem? Una malnutrició moderna, sens dubte.

per Katherine Lim
Aquest concepte de malnutrició moderna em va agradara molt trobar-lo en un document que he llegit recentment de Miguel Leopoldo Alvarado, “Restauración biológica y terapéutica ortomolecular”. Ell diu que aquesta malnutrició “és ocasionada per la degradació químico-nutrimental dels aliments i és causa principal dels trastorns crònico-degeneratius”. Sabem que hi ha malnutrició en els països anomenats subdesenvolupats, però no som conscients de com de malnodrits estem esdevenint en les societats desenvolupades.

<<Malnutrición = Decadencia fisica y mental (Mesotrofia)
Durante los últimos 100 años, de manera involuntaria, los seres humanos hemos sido sometidos a un "experimento de escala planetaria", obligados a comer alimentos artificiales. (Kollath)>>
Per acabar d'il·lustrar això, compartiré amb vosaltres una reflexió que fa temps que he fet i he plantejat a algunes persones...

diumenge, 24 de febrer de 2013

paraules impecables

Divendres Sloyu recomanava el llibre de Los cuatro acuerdos, del Dr. Miguel Ruiz (1997), dient que “és un llibre que canviarà la nostra manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món”.

La pregunta que fan al lector és:

<<¿Es posible la libertad individual en una sociedad que, desde pequeños,
nos inculca normas, creencias y valores que no podemos elegir?>>

Recordo que sí que em va agradar molt el llibre quan el vaig llegir el març del 2011. El que vaig llegir a la contraportada

<<Un llibre de sabiduria tolteca.
El coneixement tolteca no és una religió, respecta tots els mestres espirituals,
és una manera de viure que és distingeix pel seu fàcil accés a la felicitat i l’amor.
Senzill procediment per eliminar totes aquelles creences heredades que ens limiten
i substituir-les per unes altres que responen a la nostra realitat interior
i ens condueixen a la llibertat.>>


em va cridar l'atenció, perquè englobava qualsevol persona amb les seves creences, fossin quines fossin. I proclamava que ajudava a eliminar aquells pensaments, creences, lligams que moltes vegades tenim sense adonar-nos, però que són paralitzadors, que no deixen donar pas al canvi, ni a la creativitat, ni a la llibertat, ni, per tant, a la felicitat.

I vaig llegir-lo. Em va agradar molt, perquè està molt ben tractat, ben explicat i hi veus realment ‘solucions’, coses que pots dur a la pràctica. Parla sobre com tot allò que vam aprendre de petits i ens crèiem tant (pares, mestres, pors, religió…) queda instaurat en nosaltres mateixos i quan ens hem fet grans no som capaços, o ens costa molt, de veure que tot allò està obsolet i pot canviar.

Les idees clau són que les creences controlen la nostra vida, així com els càstics i les recompenses; la domesticació i l'autodomesticació; que creem una imatge de perfecció d'un mateix davant dels altres en la qual després no hi encaixem; hi ha una boníssima explicació sobre el maltractament vist des d'un punt de vista molt diferent...

dissabte, 23 de febrer de 2013

antropologia de l'alimentació: carnivorisme

Feeding the Cow [28/52]
Quan he escrit el títol, m'he assegurat de buscar carnivorisme al diccionari, perquè hi havia quelcom que em grinyolava, que em feia dubtar si realment existia aquesta paraula i... patam! Efectivament, no hi surt al diccionari. Però l'he volgut deixar, penso que té molta força per expressar el que significa: alimentar-se de carn d'altres animals. Però les qüestions semàntiques no són el que aquí ens ocupen (sí a "carnivorisme no, vegetarianisme sí" on podeu llegir més sobre les meves investigacions, troballes i reflexions lingüístiques).

Del que sí que volia parlar és: quantes persones carnívores es menjarien els seus animals de companyia? Quants menjarien carn si haguessin de matar ells mateixos els animals? A mi m'ha fet pensar en unes quantes coses.

La primera,...

dijous, 21 de febrer de 2013

vegetarianisme: desconeixement i estupefacció

Shoefeti
llegendes urbanes
desconeixement


El significat de la paraula vegetariàimplica un equilibrat sentit filosòfic i moral de la vida, que va molt més lluny d'una mera dieta de verdures i fruites”. Sí tingués el botonet de "m'agrada" del Facebook el premeria.

Ho vaig llegir en un dels documents del curs de diètetica natural que estic fent. Aquesta declaració és sumament important, ja que molts encara creuen que qui és vegetarià segueix una “espècie de dieta” que inclou menjar fruites i verdures, i ja està. Però encara hi ha més malentès i poc coneixement. Es creu que es tracta de menjar molta fruita, però no es té en compte el menjar vegetals i llegums, els quals en realitat han de ser el fonament de l'alimentació vegetariana. I encara un altre error, aquest sí que més greu, el pensar que ser vegetarià és no menjar carn, però en canvi sí menjar tot tipus d'”aliments” processats, que, i per això ho he escrit entre cometes, poc tenen d'aliment. Per exemple, hi ha qui creu que és vegetarià qui menja pizzes (sense carn, això sí), formatge i altres làctics, pastes i cereals refinats, sucres i moltes altres coses processades i poc saludables. I no consumeix, per una altra banda, ni llegums, ni cereals complets, ni vegetals de fulla verda, ni llavors, etcètera. Per a molts no menjar aquests aliments és d'allò més normal, alguns per desconeixement i, altres, per oblit o mandra. I no obstant això, aquests són els aliments imprescindibles per a una alimentació sana i els que aporten tot el que el nostre organisme per viure en condicions òptimes.


estupefacció


Festa de Dijous Gras a la tarda d'enguany,...

dimecres, 20 de febrer de 2013

viatge, procés, canvi

change
Change, per Sean MacEntee
Aprendre a gaudir d'una alimentació sana, completa, nutritiva i, alhora, simple, ètica i sostenible, és una de les coses que m'han dut fins aquí. Fa uns anys que, sense saber-ho, vaig iniciar un viatge de tal magnitud que m'ha fet revalorar i reconceptualitzar tots els aspectes de la vida. En aquest procés m'he preguntat, m'he qüestionat, he posat en dubte, he investigat, he llegit, he parlat amb especialistes, amics, família, he observant, he provat, he anat fent canvis... Actualment, per donar-hi més forma i més coneixement, estic estudiant "Dietètica Natural" i "Coaching Nutricional".*
(*Al maig ja sóc oficialment diplomada en Dietètica Natural i al juliol, en Coaching Nutricional, després d'haver fet la tesina “Ser vegetariana amb coneixement: sinònim de salut i felicitat. Embaràs, lactància i nadons.”)
La meva formació prèvia: logopeda i lingüista, docent i correctora, dinamitzadora lingüística i cultural, escriptora del bloc http://creativitatbellesallenguatge.blogspot.com.es/.




Això, una mica més ampliat, és el que he escrit a "Com he arribat fins aquí?". Però això, molt més ampliat, és el que vull anar escrivint en aquest bloc. Vull compartir pensaments, vivències, informacions, coneixements, idees, escrits, anècdotes, receptes, preguntes, dubtes...! al voltant de la salut, i com a fil conductor la nutrició i l'alimentació saludables, connectant-ho tot amb qualsevol aspecte que en fan la vida de sabor autèntic.

Avui compartiré amb vosaltres un petit escrit que he llegit aquest matí a través d'Sloyu (tu espacio para aprender a vivir sin prisa):


¿Alergia a las rosas? [metáfora]

Esta es la historia de un estudiante alérgico a las rosas que toda su vida hizo lo posible por evitar el contacto con ellas. Un día, sin embargo, regresa a casa y descubre que su madre colocó un gran ramo de rosas en el centro de la mesa del comedor. A pesar de todos los tratamientos de desensibilización que recibió, el estudiante tuvo una reacción tal que hubo llevarlo de emergencia al hospital e inyectarlo. ¡Fue horrible!
Sin embargo, las famosas rosas que su madre puso en la mesa eran de plástico…


Què en penseu? Per a mi, és una metàfora clara i concisa, aplicable a qualsevol àrea de la vida, de l'existència, de les creences, de la manera de viure a la nostra societat occidental. M'agradaria que compartíssiu el que heu sentit i pensat després d'haver-ho llegit. Què us ha mogut en cadascú de vosaltres?


CHANGE - it's a continuous process; an eternal journey.
Change-ends within itself. Termination of change is
to start another new journey of change (...)]

dimecres, 6 de febrer de 2013

albada

Rainbow Trencar tòpics.
Tornar als orígens.
Creure en la capacitat d'un mateix.
Confiar en la saviesa que tots tenim a dins.
Viure en harmonia.
Simplificar la vida.
Minimitzar.
Optimitzar.
Viure saludablement.
Gaudir de salut.

(Segueix la llista)


Totes aquestes coses m'han impulsat al llarg dels darrers, especialment, 7 anys...
7 set dies de la setmana 7 set notes musicals 7 set colors de l'arc de Sant Martí 7

7 Roma, la ciutat dels set turons 7 set vides del gat 7 set chakras del cos humà 7


...per obtenir respostes, aclariments, coneixements, i anar cap a un estil de vida ple i, alhora, senzill, simple, minimalista...