dimarts, 19 de març de 2013

el músic vegà


musical instrumentNo, no us explicaré res sobre un músic vegà (home que toqui música i sigui vegà). No, el que us vull explicar tracta d'un altre “músic” i el relat fa així...

Si tens un aniversari i vols fer un pastís amb uns paràmetres vegans i uns objectius energètics et pot sortir un pastís de plàtan i coco com el següent (extret, adaptat i modificat de Pangalicious):

Base: farina de blat sarraí, una miqueta de bicarbonat, canyella i aigua. Barregeu-ho fins obtenir una consistència de massa, esteneu-la i al fiqueu-la al forn (amb una forma, per exemple, de cor, heart shaped una altra vegada), fins que quedi feta, com si fos una galeta. Es deixa refredar.

Massa o farcit:...

divendres, 15 de març de 2013

un món creatiu per descobrir

-Mireu, un curs de cuina vegetariana creativa!
-I com pot ser creativa la cuina vegetariana?
-Hahaha! No sé... posant la pastanaga cap amunt o posant-la cap avall.
-Hahaha!
(tots riuen)

No, malauradament no és una broma de les meves ni una gracieta inventada. És una conversa agafada al vol ahir que mantenien dos nois i una noia, d'edats compreses entre trenta i quaranta anys, a la terrassa d'un bar dins d'un centre comercial de la zona alta de Barcelona. (És per no dir al jardinet de dins de l'Illa Diagonal. Aix! Ho he dit.)

Després d'haver sentit això, encara em vaig adonar més de la gran tasca que s'ha de fer al voltant d'arribar a aconseguir una correcta i acceptable educació alimentària. Em va fer adonar que és veritat que encara hi ha unes creences molt arrelades que han d'anar canviant a poc a poc. Perquè si us pregunto en què penseu quan sentiu 'verdures', o en què consisteix per a vosaltres un plat de verdura, o què mengeu quan mengeu verdura, em respondreu...

dijous, 14 de març de 2013

mordaces raons veganes

Per què no menges carn? Què menges?
Però estàs sana, se't veu bé... com és? (cara d'estupefacció)
D'on et ve això? No tens moltes mancances nutricionals?


Etcètera, etcètera. Podria seguir fins a l'infinit.

Repostes, es necessiten respostes raonades, fonamentandes, convincents. I n'hi ha, un munt! Estudis, casos, exemples, milers d'escrits... I s'han de conèixer. Un resum molt i molt breu del perquè d'escollir el veganisme com a estil de vida podria ser el següent:
  1. Pels drets dels animals.
  2. Per motius de salut.
  3. Per raons mediambientals.

Però a poc a poc, et vas cansant de tantes justificacions. A alguns, els ho respondràs amb molt de gust. Amb d'altres, només voldràs sortir del pas i els contestaràs molt breument. Pots optar també pel silenci, en algunes ocasions. Però hi ha vegades que necessites quelcom una mica més efectiu, un toc d'efecte, una carta sota la màniga! I això és el que vaig trobar a la web “Love Vegande Laura Hughes. Diu que algunes persones de debò s'ofenen quan saben que ets vegana i comencen a fer-te preguntes. Ella ha respost a dotze preguntes típiques amb què una persona vegetariana o vegana se sol trobar amb arguments ben divertits i xocants. N'he traduït alguns, altres els he modificat una mica perquè fossin més reals per al nostre tarannà (ella és americana) i d'altres no els he escrit aquí (realments sarcàstics, fins i tot càustics). Però... per què no? Al costat de les respostes, m'he pres la llicència de recomanar-vos la cara que heu de posar per transmetre veracitat i versemblança, fins i tot quin to de veu, com si d'un text teatral es tractés. Fins i tot m'he inventat uns personatges, en Pesadet (qui fa les preguntes) i en Rabiüdot (que està un pèl cansadot de respondre-les). Els parèntesis, els noms dels personates i el caire d'obra de teatre són de collita pròpia. Comencem doncs amb les mordaces raons veganes, s'obre el teló!

Menjador d'un pis. Se celebra un sopar, pica-pica. Hi ha molta gent diversa xerrant de manera distesa. Ofereixen pernil ibèric a en Rabiüdot, que declina. Li ofereixen uns trossets d'Emmental, que refusa. Agafa una broqueta de cirerol i cogombre. En Pesadet no s'ha perdut cap d'aquests moviments.

PESADET: D'on obtens les proteïnes o el calci?
RABIÜDOT: Tal com ho fan les vaques, els micos i els elefants. De les plantes! (cara de peace-and-love o pau-i-amor, que és el mateix)

PESADET: D'on obtens les proteïnes?
RABIÜDOT: De cap manera, he hagut d'anar a veure un amic a l'hospital amb una deficiència de proteïna! (cara seriosa de preocupació, veu una mica greu)

Pink Poo from Dr Slump, per Stefan
PESADET: No creus que les plantes senten dolor?
RABIÜDOT: Que curiós, no era conscient que les plantes tenien sistema nerviós central i cognició! (cara de sorpresa d'acabar-te-d'adonar-d'això)

PESADET: Aleshores què menges?
RABIÜDOT: És molt senzill! Res que faci caca! (cara de fàstic, us podeu tapar el nas amb els dits índex i polze)

PESADET: Per què no beus llet, no és bona per a tu?



dilluns, 11 de març de 2013

la dieta mediterrània com a mite

paisaje impresionista pintura nktk (2)


Som més feliços i tenim més esperança de vida perquè mengem molt sa:
la dieta mediterrània és la millor del món.

Dit per un munt de gent...

Un munt de gent que s'ho creu...

croissant de xocolata amb cafè amb llet (per esmorzar)

Un munt de gent que ho proclama...

de primer, pasta (refinada i blanca, és clar) amb salsa de tomàquet (de pot de metall, plena de sucres, farines, llet i es cents seixantes -entengui's E-160, per posar un exemple-), carn arrebossada (no t'hi fixis en l'origen, ben fregideta amb pa ratllat -blanc també-, amb oli de girasol ben refinadet) amb patates (encara més) fregides, crema catalana (dolça fins a l'absurditat, llet per alimentar tres vedells)

Un munt de gent que hi està d'acord a ulls cecs...

(per sopar) crema de verdures (de tetrabrick, vinga, tornem-hi amb els sucres, farines, llet i es cent seixantes), un frankfurt (envasat i fregidet també, no vulguis saber de quina/es carn/s), un iogurt (més llet per al vedell)

I un munt de gent que “i que bé que mengem, i que privilegiats, i quina dieta més equilibrada, i que sana la dieta mediterrània”, i etcètera, etcètera, etcètera. I entrepà de pernil, i peix enfarinat fregit, i gelat de xocolata, i canelons gratinats, i vinga i vinga i vinga.

Mengem bé? La nostra dieta és equilibrada? La “dieta mediterrània” (entre cometes) és tan sana?...

dijous, 7 de març de 2013

macrobiòtica i l'efecte como-agua-para-chocolate

Kitchen cornerOlor de canyella allà on no n'hem posat;
brou de color bleda-rave;
vinagreta acidodolçosalada;
talls que afecten el sabor del resultat...

Màgia, pòcimes, encanteris?

Macrobiòtica!

Els dimecres al matí ens reunim unes quantes persones a AureaSocial per fer un, un espai en què mentre parlem d'alimentació, salut i moltes altres coses, cuinem basant-nos en la tradició macrobiòtica.


La macrobiòtica (del grec μακρός, "gran" i βίος, "vida") és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.

Es tracta d'un sistema alhora filosòfic i pràctic que pretén actualitzar, per tal de presentar-lo d'una manera entenedora per a la mentalitat moderna, l'antic principi oriental del yin i el yang el qual, segons Ohsawa, constitueix la base de tot el coneixement d'Extrem-Orient (tant científic com filosoficoreligiós). El lligam entre la filosofia i la pràctica es fa, en particular, a través de l'alimentació: Ohsawa defensava la idea de què tot menjant segons aquest principi l'organisme s'harmonitza i així l'enteniment es torna més clar, capaç de percebre millor la realitat.

Ahir va ser excepcional perquè...

dimarts, 5 de març de 2013

viure simplement per simplement viure

Dijous passat estava llegint sobre corrents vegetarians, més amb detall sobre veganisme, i un munt de pensaments fluïen dins el meu cap. El refrany amb què s'ajudava l'autor per expressar el significat d'aquest terme, transmetia el missatge de manera directa, gràfica, clara i contundent: “Viure simplement perquè els altres puguin simplement viure”i va fer que m'embranqués en tot un anàlisi lingüístic, sobre la figura retòrica o recurs literari aquí emprat, que trobareu a l'entrada de retruécano al meu altre bloc sobre llenguatge.

I amb aquell anàlisi ja m'estava anant cap a la reflexió ètica, filosòfica, sobre salut, que vaig dir que deixaria per a una nova propera entrada en aquest bloc, aquesta. El que estava començant a dir era que no és el mateix “viure simplement”que “simplement viure”. La primera es refereix a viure “de manera simple”. La segona, a la idea de “poder" viure, "almenys" viure. I aquesta és la idea del veganisme i la meva en relació amb l'alimentació, la salut i la vida en general. Cal que tornem cap a una vida simple, senzillament natural, de l'allò necessari, real, autèntic, sense excessos, sense coses supèrflues, innecessàries o, encara menys, nocives, tòxiques i negatives. Simplicitat, senzillesa, autenticitat, minimalisme... Viure simplement. És així com, a més a més, aconseguirem que altres, i no només els animals, sinó persones que estan vivint en unes condicions infrahumanes, puguin tendir cap a la mateixa direcció, i, si més no, poder viure, almenys viure, simplement viure.

Tot això em remet a allò que sentia l'altre dia a Singulars de TV3. Antonio Turiel parlava de la crisi energètica que estem patint i deia que aquesta no canviarà si no som tots nosaltres que fem un canvi, si no revisem la concepció global de la nostra societat. I ho explicava amb un exemple colpidor de gran efecte (si més no sobre mi):

"L'ésser humà és com una màquina d'uns 100 watts, i per mantenir aquesta "màquina" és com si es necessitessin 25 persones treballant en tot moment. En el cas d'Espanya i de Catalunya, es necessitarien 45 d'aquests esclaus virtuals energètics".

Slavery memorial, per Quinn Dombrowski
Esclaus virtuals energètics! Però jo m'atreviré a dir més. Malauradament, aquests esclaus no són virtuals, són de carn i ossos i viuen en diferents llocs del planeta en forma de nens, dones i homes, vivint i treballant en condicions inenarrables per als amos i senyors del nostre món occidental... nosaltres! Cadascú de nosaltres tenim en algun lloc del món 45 persones (nens, dones, homes treballant per a les nostres comoditats. Perquè ens puguem comprar una samarreta que val 12 €, unes sabates que en valen 20 €, que puguem viatjar d'aquí cap allà per una súper oferta de Ryanair (<<1 € més taxes! No us ho perdeu!>>), que mengem tot l'any productes súper exòtics i exclusius que no són pas de la nostra terra... Ells cusen, ells conreen, ells construeixen, ells passen fred, calor, penúries i, a més, no gaudeixen de cap dels béns que ells produeixen.

Una altra cosa relacionada amb tot això que vaig llegir també recentent, és