dimarts, 30 d’abril de 2013

antònim de destrucció


La Llei de l'Assimilació diu que cap partícula s'assimila si no pot ser dominada o subjugada per l'esperit moderador, que és l'ego. Així explica que les cèl·lules dels vegetals són més fàcilment subjugades i no així la dels animals, les quals tenen la seva pròpia individualitat i volen la seva pròpia llibertat.
El SubeEncara que aquesta teoria em sembla molt interessant i llegint l'article sencer vaig aprendre moltes coses, un punt de vista nou quant a nous arguments per al vegetarianisme, sé que aquesta explicació serà poc ben rebuda per una gran majoria de persones de la societat a què pertanyo, per no ser capaços de pensar d'una manera que se surti d'allò comunament establert. Sí que crec que és un bon tema a debatre amb persones més sensibles o que estiguin ja en un camí cap a un canvi en les seves vides, i siguin capaces d'establir un diàleg que va més enllà de la superficialitat o dels tòpics.

Per una altra banda, hi ha altres consideracions sobre la ingestió de productes animals que crec que serien de més fàcil comprensió per un nombre major de perones. Em refereixo al fet d'adonar-nos que consumint animals,...

dimecres, 24 d’abril de 2013

xuc-xuc! salsa de tomàquet exprés

[Xuc-xuc! pretén ser l'onomatopeia per al tren. Jo hauria dit xu-xu o txu-txu, però ho he trobat com a xuc-xuc. Ja estic pensant a investigar s obre aquest tema, però això serà una altra història, per a un altre dia i per al meu altre bloc, és clar.]
Al que avui anava era que...
Si tens poc temps, però vols fer una salsa de tomàquet casolana, per acompanyar algun plat, és possible!

Tens un processador d'aliments, un parell o tres de tomàquets, una miqueta de porro, unes tres cullerades de nous (o altres fruits secs), una cullerada de vinagre si es vol donar un punt més àcid. Es posa tot al processador i es tritura. S'hi afegeix mitja culleradeta de fonoll mòlt, una culleradeta de grans de mostassa mòlts, una cullerada d'oli, pebre mòlt i mitja culleradeta d'orenga (les mesures són completament opcionals, el gust de cadascú guiarà el que s'hi vol posar i en quina quantitat).

Es posa en una cassola petita a escalfar, a foc lent, amb tapa.

Mentre es prepara el que es vulgui. En el meu cas, vaig fer a tires carbassó i pastanaga (amb el pelador de verdures) i ho vaig bullir uns cinc minutets. Unes tallarines de colors, un plat de “pasta” vegà i sense gluten.

Es barreja tot i es pot empolsar una mica de llevat de cervesa, el sabor fermentat del qual recorda al formatge ratllat. Cintes de carbassó i pastanaga amb salsa de tomàquet i nous.
butternut squash "pasta"
Aquesta recepta està inspirada en una recepta que és a la meva darrera adquisicó, regal molt preuat que m'han fet, el llibre d'Isa Chandra Moskowitz Appetite for Reduction. La recepta és la "tomato-walnut dressing".


Us convido a compartir les vostres receptes exprés, aquelles que tenen un resultat molt satisfaent i que, en canvi, requereixen de molt poc temps de preparació. Simplicitat, optimització, sabor!

dimarts, 23 d’abril de 2013

glucoïnòmans

An Offering
Si cocaïnòmans són els qui tenen addicció a la cocaïna, glucoïnòmans ho serien els qui en tenen a la glucosa, al sucre. Però aquest terme me l'acabo d'inventar. Nou neologisme. Però per què no existeix? No deu interessar...

Fa uns dies escrivia l'entrada “còctel de mort prematura” fent honor a les paraules de Pablo de la Iglesia, quan llegia el seu llibre El milagro de la nutrición ortomolecular. Aleshores, un amic meu va recomanar, a la zona de comentaris, el llibre Sugar Blues, de William Dufty. El vaig començar a llegir i és boníssim.

    <<SUCRE: Sacarosa refinada, C12H22O11, produïda per un procés químic múltiple del suc de canya de sucre o de la bleda-rave i en el qual s'ha a eliminat tota la fibra i les proteïnes, les quals formen el 90 per cent del total de la planta natural.

    BLUES (o melancolia): Un estat depressiu o melancòlic que produeix temor, malestar físic i ansietat (expressat sovint líricament com una crònica autobiogràfica de desastres personals).

    SUGAR BLUES: Múltiples sofriments físics i mentals causats pel consum humà de sacarosa refinada, comunament anomenada sucre.>>

Pablo de la Iglesia explica d'una manera molt clara els problemes de prendre sucre, la qual cosa és la següent:...

dilluns, 22 d’abril de 2013

la inconcebibilitat de l'entrepà

inconcebibilitat
f Qualitat d'inconcebible


L'entrepà ha passat de ser un producte que no he consumit des de fa uns sis o set anys a ser una realitat inconcebible. Des que vaig anar descobrint la mentida del pa i de les farines (especialment tot el que sigui blanc i refinat) i a mesura que els farcits dels quals se solen fer els entrepans han entrat, per a mi, en categories no alimentàries (qualsevol producte animal, qualsevol lacti, qualsevol cosa ensucrada, i un llarg etcètera), no puc ni tan sols concebre el concepte entrepà, aquest “aliment” tan consumit arreu, sobrevalorat i feliçment ingerit per milions de persones. Quan veig entrepans -particularment els típics anodins formats per dos trossos de pa i un tros de pernil-salat-que-ha-sortit-d'un-plàstic-envasat-al-buit- se'm posa la cara del personatge d'aquí sota:

Scorn
Aquest tema dóna per un tractat sencer. Avui només deixaré el tema obert i encetat. Quina és la mentida que em refereixo?...

diumenge, 21 d’abril de 2013

lasanya crua amb formatge d'anacards

[lasagna (it)]
f Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que, un cop bullides, hom prepara superposant-les i intercalant-hi capes de carn picada o de verdura i cobrint-les amb salsa i formatge ratllat.
+
adj Dit de la vianda que no és cuita.
 
Com aconseguir una deliciosa lasanya crua? (raw food, crudívora) Sense cap ingredient d'origen animal? (vegana, sense llet, sense ous) Respectant els ingredients d'aquest plat, el formatge, el pesto, les capes...? I sense gluten ni farines de cap mena?

És possible i és una festa per als sentits! Som-hi:...

divendres, 19 d’abril de 2013

estimada, he engrandit el nen [o els lactis i el creixement hormonal anormal]


<<Som més alts i més forts que les generacions passades.>>

Això és un argument recorrent que molta gent fa servir per dir que no devem estar alimentant-nos tan malament i per advocar per la llet, dient que ens fa créixer, que ens aporta el calci tan bo per als ossos, que és tan necessària, especialment per als nens... Creences arrelades, com l'altre dia esmentava.

Sisquet -  Gegantó del Mercat de Sant AntoniPerò hi ha una manera oposada de veure-ho: en els últims temps també han augmentat molt els casos d'osteoporosi i càncer (especialment els càncers relacionats amb hormones, per exemple, de mama, ovaris i pròstata). I quina relació hi ha amb la llet? La llet està plena d'hormones, la qual en fa créixer de manera anormal les nostres, i això provoca càncer.

El que m'ha fet somriure és l'apreciació que <<un nadó alimentat amb llet materna i un vedell que ho fa pròpiament amb llet de vaca, el primer dobla el seu pes en sis mesos, mentre que el segon ho fa en quaranta-set dies.>> Aleshores, donem-li llet de vaca a un nadó si volem tenir un nen del tipus estimada-he-engrandit-el-nen (Honey I Blew Up the Kid [1992]). Ai! És que els donem llet de vaca als nens! Uix...

Vull afegir alguna cosa més, relacionada amb la llet i amb el vegetarianisme; una cosa que és, en realitat, tan òbvia, però que molta gent no s'ho planteja mai...

dijous, 11 d’abril de 2013

excessos i compulsions que semblen normals

Cakes in ParisAllò que semblen actituds normals, moltes vegades amaguen conductes alterades. Ahir, a “còctel de mort prematura”, ho vèiem pel que fa les conductes alimentàries. Avui, vull fer quatre pinzellades sobre excessos en altres esferes de la vida de les persones.


Entren aquí les compres compulsives (roba i accessoris, cosmètics i perfums, objectes inútils), beure com a esponges en àpats familiars o en trobades amb amics, fumar com a xemeneies, treballar de manera malaltissa sense reflexionar-hi ni sobre el que s'està descurant per tenir aquesta conducta, etc.

Advoco per...

dimecres, 10 d’abril de 2013

còctel de mort prematura

Pills Vitamins Pile Bowl April 23, 2012 2
<<En EUA mueren 1.000.000 de personas al año (la misma cantidad de personas que mueren por todas las otras enfermedades más los accidentes).

El 25% de los estadounidenses están afectados por una enfermedad cardiovascular.
Más de un 20% sufre de algún grado de hipertensión arterial.

Los factores de riesgo de morir por un ataque al cardiaco, sufrir una apoplejía o ir perdiendo facultades físicas y mentales a medida que una afección arterosclerótica progresa con los pasos de los años son los siguientes: presión arterial elevada; nivel de colesterol LDL (malo) elevado; nivel de colesterol HDL (bueno) bajo; beber mucho alcohol; fumar; llevar una vida sedentaria; consumir alimentos con grasas saturadas y/o hidrogenadas y colesterol; excesivo consumo de azúcar; estrés nervioso y personalidad agresiva.>>



Si heu trobat que anàveu dient que sí a diversos dels ítems finals, esteu preparant molt bé el vostre còctel de mort prematura. Ho sento, no són meves les paraules ni la nomenclatura, són de Pablo de la Iglesia (però hi estic del tot d'acord!).

El tema de l'excés m'interessa molt (i em preocupa molt). Darrerament sempre acabo dient que vivim en una societat d'excessos i que això és molt negatiu en tots els sentits. En relació amb el menjar, sempre s'ha sentit dir que el que és important és menjar de tot, variat i equilibrat. Fins a cert punt aquesta és una bona recomanació. El problema és que actualment hi ha molta gent qu no sap què és en realitat variat, saludable i equilibrat. Posaré un exemple recent.

Tarda de vista als avis. Nena de vuit anys que ha anat de calçotada i ha menjat de tot: calçots (a la brasa, arrebossats), romesco, pa, carn, postres i beguda ensucrada. Avis que li diuen si vol berenar, unes dues hores després d'haver ingerit el que he dit fa un moment. Nena que no havia demanat berenar. Berenar proposat: “mantecados” (llard, farina, sucre i farcits de cabell d'àngel). Ella que no ho havia demanat, s'ho menja. Arguments dels avis: els nens han de berenar. La nena entra en una espiral d'antulls i els avis, sol·lícits, li proporcionen una madalena (més sucre i més farina). Després, una altra (ídem). Avis segueixen amb l'argument que quan ells eren petits berenaven i els agradava.

Berenar un infant?...

diumenge, 7 d’abril de 2013

batut verd amb cobertura multicolor

Quan sents que el teu cos et demana un descans, que fa dies que sents que tens digestions pesades, o et sents plena, o has estat menjant de manera poc organitzada i equilibrada, hi ha una molt bona manera de reequilibrar l'organisme i ajudar les funcions digestives: prendre un batut verd com a esmorzar o piscolabis. És antiinflamatori i depuratiu, aporta un munt de nutrients imprescindibles per a l'organisme i fa que aquest es desintoxiqui de manera natural. 

Els batuts verds són una manera ideal de començar el dia. Contenen bàsicament fulles verdes, verdures, fruita, fruits secs, llavors, herbes... depenent del que vingui de gust, dels requeriments nutricionals i de la imaginació i creativitat de cadascú. Les fulles verdes han de formar part de la nostra dieta diària i una bona manera d'introduir-les de manera fàcil i ràpida és en forma de batut i a primera hora del matí. Contenen proteïnes, clorofil·la, vitamines, minerals i antioxidants. Com deia abans, essencials per a la vida. La fruita que hi introduïm donarà dolçor i sabor, i totes les propietats que aquesta tingui. La proporció ha de ser d'aproximadament 60 % de fulles verdes o més. Per a més cremositat, proteïnes i nutrients hi podem introduir fruits secs o llavors, els quals han estat prèviament en remull unes quantes hores (una manera senzilla de fer-ho és deixar-los en remull tota la nit i l'endemà al matí colar i esbandir; llestos per a utilitzar). Les herbes també són benvingudes, ja que són més fulles verdes i aporten aromes molt refrescants i perfumades. Recordeu que el llistat de fulles verdes, fruites, verdures, fruits secs, llavors i herbes és llarguíssim. Amb la imaginació i el coneixement de tot això, cada dia podem fer combinacions que ens deixaran ben satisfets i, sobretot, ben nodrits.

El meu esmorzar, però, no s'acaba amb el batut i és que, com a diumenge de primavera i assolellat del qual estem gaudint en aquest raconet del planeta, ve de gust quelcom més. En el cas d'avui, una cobertura multicolor. L'altre dia parlava de la importància dels colors a la dieta i el significat de cadascun d'ells. Què us sembla doncs una bona cobertura multicolor per al batut verd? Us ho explico a continuació:

batut verd amb cobertura multicolor
(1 persona)


Ingredients:

batut verd:
-1 tassa d'espinacs crus
-1/2 alvocat
-1 grapat de cilantre fresc
-1cda de llevat de cervesa
-1/2 cta de canyella en pols
-100 ml d'aigua



cobertura multicolor:
-1 pastanaga petita
-1/2 poma
-1cda coco ratllat
-1cda de baies de goji

Preparació:...





dijous, 4 d’abril de 2013

burrito japonès

Fa uns dies que hem fet un descobriment que ens ha deixat ben sorpresos i satisfets. Com no se m'havia acudit abans? És tan senzill com fer una amanida de cigrons i alvocat amb salsa de soja i una mica de sèsam acabat de torrar i embolcallar-la d'alga nori! És com un burrito mexicà, però amb tocs japonesos: sèsam, tamari, nori.


I nutricionalment no és gens menyspreable, ben al contrari. Tenim les fulles verdes de l'enciam (recordeu? vitamina C, clorofil·la, fibra, proteïna), els cigrons (bona font de proteïnes vegetals i fibra), l'alvocat (greixos, proteïnes i fibra molt saludables), el sèsam (també àcids grassos, proteïnes i calci), el tamari (aliment fermentat que aporta vitamines del grup B, proteïnes i sodi) i l'alga nori (també font de proteïnes, vitamines i minerals com iode, ferro, calci...).

Total, un plat complet que ens aporta unes 300 Kcal, amb 23 g de carbohidrats (dels quals 12 g són fibra), 10 g de proteïna i 19 g de greixos. Ara que bé el bon temps i vénen molt de gust els plats frescos, aquest té punts per convertir-se en un de recurrent. Encara que no exactament igual, perquè cada ingredient pot ser canviat per un altre d'equivalent al gust de cadascú, com explicava l'altre dia a "bon profit, és primavera!".

A continuació, us deixo la recepta tal i com la vaig fer ahir:

Burrito japonès d'alvocat i cigrons
(1 persona)

Ingredients:
-1 tassa d'enciam
-1/4 tassa de cigrons (bullits)
-1/2 alvocat
-Uns tallets de cogombre
-1 cda de tamari
-1 cda de sèsam torrat
-1 làmina d'alga nori

Preparació:...

dimarts, 2 d’abril de 2013

i de postres, moniato amb pesto

Us vau quedar amb ganes de fer alguna cosa més per acompanyar l'amanida d'ahir (amanida tèbia d'azuki amb vinagreta de fenigrec)? Nosaltres vam acabar amb un plat que molts no sabreu on col·locar, si de primer, d'acompanyament o de postres. Ho pot ser tot, però la nostra opció amb el moniato, generalment, és de menjar-lo de postres. Perquè és dolç, boníssim... El fem a talls ben fins i en una paella amb una mica d'oli d'oliva i unes cullerades d'aigua (o amb aigua tan sols) el cuinem a foc baix, amb tapa, fins que està tendre. Es fa rapidíssim, en cinc minuts. El toc final, aromàtic, és posar-hi una mica de canyella en pols pel damunt. Veieu? Pots ser per postres: dolcet natural i l'aroma de la canyella.

I l'última versió que hem estat experimentant els darrers temps és acompanyar-ho d'un pesto casolà. Ara alguns pensareu que ja ens estem allunyant de la idea “postres”, però això seria si esteu pensant en el pesto original o, encara més, en les salses que es compren envasades als supermercats. Un munt de sal, formatge parmesà (ja ben salat per si mateix), all... El pesto que us recomano aquí és vegà i una mica adaptat.

Els ingredients principals d'un pesto tradicional són: fulles d'alfàbrega, pinyons, oli, parmesà, all i sal. Comencem a fer volar la imaginació com us deia ahir amb la idea d'”amanida” i arribarem a les següents transformacions i opcions múltiples del pesto:...

dilluns, 1 d’abril de 2013

bon profit, és primavera!

Ja arriba el bon temps, hem endarrerit els rellotges i es fa de nit més tard, els dies són llargs, fa olor de primavera... I les amanides per dinar vénen molt de gust. Però hi ha qui queda estancat entre molt reduïdes opcions (recordeu l'acudit que no era un acudit, si no realitat pura, “I com pot ser creativa la cuina vegetariana?”).

El motiu pot ser el següent:

1) Si penseu en la base d'una amanida penseu en (ompliu el buit).
2) Si penseu en altres verdures que hi podeu posar, penseu en (idem).
3) Si penseu com ho amaniríeu, penseu en (idem).
4) I penseu a posar algun ingredient més en una amanida? Potser si us ajudo i us dic que hi poseu un llegum, aleshores pensareu en (idem).

per PhotoAtelier
Ara ve el moment Copperfield (o més nostrat, Lari, Andreu) quan us endevino el pensament. Cada vegada que us encerti el que heu pensat en cadascun dels apartats anteriors, sumeu un punt:

1) Enciam.
2) Tomàquet, pebrot vermell i pastanaga. (cada ítem és 1 punt)
3) Oli, vinagre i sal (igual que a 2))
4) Cigrons o mongeta blanca.

Puntuació:

-8/9 punts: em sembla que em dedicaré a les arts endevinatives a partir d'ara!
-4/7 punts: m'hi dedicaré a estonetes lliures, com a hobby.
-1/3 punts: en dinars familiars, a les postres potser faré alguna brometa.
-0 punts: millor que emigri un temps per recuperar-me del ridícul; la prestidigitació no és el meu fort.

Però per als casos dels quals he sortit reexida, encara us pregunto una cosa més: de quina manera prepararíeu els ingredients en què havíeu pensat? (ompliu el buit)

Resposta: crus i tallats.
(Potser he incrementat la credibilitat com a pitonissa o potser he d'allargar una mica més l'exili...)

Els qui seguiu aquí i no heu perdut la fe en les meves arts, us faré el darrer truc d'il·lusionista. Trauré del barret ingredients que no havíeu imaginat o que no hauríeu pensat que farien la mateixa funció, o millor!...