dimecres, 10 d’abril de 2013

còctel de mort prematura

Pills Vitamins Pile Bowl April 23, 2012 2
<<En EUA mueren 1.000.000 de personas al año (la misma cantidad de personas que mueren por todas las otras enfermedades más los accidentes).

El 25% de los estadounidenses están afectados por una enfermedad cardiovascular.
Más de un 20% sufre de algún grado de hipertensión arterial.

Los factores de riesgo de morir por un ataque al cardiaco, sufrir una apoplejía o ir perdiendo facultades físicas y mentales a medida que una afección arterosclerótica progresa con los pasos de los años son los siguientes: presión arterial elevada; nivel de colesterol LDL (malo) elevado; nivel de colesterol HDL (bueno) bajo; beber mucho alcohol; fumar; llevar una vida sedentaria; consumir alimentos con grasas saturadas y/o hidrogenadas y colesterol; excesivo consumo de azúcar; estrés nervioso y personalidad agresiva.>>



Si heu trobat que anàveu dient que sí a diversos dels ítems finals, esteu preparant molt bé el vostre còctel de mort prematura. Ho sento, no són meves les paraules ni la nomenclatura, són de Pablo de la Iglesia (però hi estic del tot d'acord!).

El tema de l'excés m'interessa molt (i em preocupa molt). Darrerament sempre acabo dient que vivim en una societat d'excessos i que això és molt negatiu en tots els sentits. En relació amb el menjar, sempre s'ha sentit dir que el que és important és menjar de tot, variat i equilibrat. Fins a cert punt aquesta és una bona recomanació. El problema és que actualment hi ha molta gent qu no sap què és en realitat variat, saludable i equilibrat. Posaré un exemple recent.

Tarda de vista als avis. Nena de vuit anys que ha anat de calçotada i ha menjat de tot: calçots (a la brasa, arrebossats), romesco, pa, carn, postres i beguda ensucrada. Avis que li diuen si vol berenar, unes dues hores després d'haver ingerit el que he dit fa un moment. Nena que no havia demanat berenar. Berenar proposat: “mantecados” (llard, farina, sucre i farcits de cabell d'àngel). Ella que no ho havia demanat, s'ho menja. Arguments dels avis: els nens han de berenar. La nena entra en una espiral d'antulls i els avis, sol·lícits, li proporcionen una madalena (més sucre i més farina). Després, una altra (ídem). Avis segueixen amb l'argument que quan ells eren petits berenaven i els agradava.

Berenar un infant?...
És clar, després d'un dia a l'escola, ple d'activitats físiques i mentals, activitats extraescolars, dinant “normal”. Però després d'un dia de festa, d'haver estat poc actiu i haver dinat copiosament feia poques hores? I els avis què menjaven en aquells temps, què berenaven? Res semblant a això descrit. L'àvia mateix diu que berenaven pa.



Els avis, pares i mares, moltíssimes persones, creuen que “s'ha de berenar” (peti qui peti) i que “una madalena no fa mal”. És molt difícil combatre contra creences tan arrelades. No s'entén que una madalena pot no fer mal (encara que jo opino que tot el que sigui processat i ple de farines i sucres refinats no s'hauria d'anomenar menjar), però és que no és “una madalena avui”, en són dues i un “mantecado”, demà serà un pastisset plastificat i ahir va ser cacaolat i galetes empaquetades.

Molta gent viu en una espiral de compulsió i d'ingesta de calories buides, confonent el cos, el qual ja no sap discrminar la fam de l'avorriment, les ganes de menjar o els antulls, cosa que provoca la quantitat de malalties actuals (obesitat, malalties cardiovasculars, depressió, trastorns d'atenció i hiperactivitat, addiccions i un llarg etcètera): del que ja he anat parlant en altres entrades com a malnutrició moderna.

Al principi he dit que l'excés està en moltes altres esferes de la vida i he començat amb el menjar. Demà seguiré parlant dels excessos en altres esferes de la vida i us proporcionaré recursos molt inspiradors per tractar de canviar conductes i creences nocives i en contra d'una vida plena de salut. De moment, us convido a fer servir la zona de comentaris perquè m'ajudeu a trobar contraarguments a idees tan preconcebudes.

Més entrades relacionades amb les reflexions d'avui:
--”còctel de mort prematura” (aquesta entrada)

2 comentaris:

  1. Us deixo els comentaris que s'han generat al Facebook:

    FB: Jo a consulta em passo el dia dient lo mateix. Resistència a la insulina, resistència a la leptina, desregulació del termostat intern... I la mania de menjar perquè toca. Jo menjo dos cops al dia, i no passa res. Ens sentim!!!

    estela bayarri: FB, gràcies sempre pels teus comentaris! M'encanten! M'alegro molt que tu també estiguis estenent la IDEA entre els teus pacients. Mica en mica i, si més no, nosaltres i la gent que ens envolta, cal que anem prenent consciència i traient-nos les idees tan preconcebudes que només ens comdemnen!

    ResponElimina
  2. FB: I tornat a la madalena, Sugar Blues, de william dufty. T'agradara

    estela bayarri: Boníssim, ja l'estic llegint:

    AZUCAR: Sacarosa refinada, C12H22O11, producida por un proceso qímico múltiple del jugo de caña de azúcar o de la remolacha y en el que se a eliminado toda la fibra y las proteínas, las cuales forman el 90 por ciento del total de la planta natural.

    BLUES (o melancolía): Un estado depresivo o melancólico que produce temor, malestar físico y ansiedad (expresado a menudo líricamente como una crónica autobiográfica de desastres personales).

    SUGAR BLUES: Múltiples sufrimientos físicos y mentales causados por el consumo humano de sacarosa refinada, comúnmente llamada azúcar.

    ResponElimina