divendres, 19 d’abril de 2013

estimada, he engrandit el nen [o els lactis i el creixement hormonal anormal]


<<Som més alts i més forts que les generacions passades.>>

Això és un argument recorrent que molta gent fa servir per dir que no devem estar alimentant-nos tan malament i per advocar per la llet, dient que ens fa créixer, que ens aporta el calci tan bo per als ossos, que és tan necessària, especialment per als nens... Creences arrelades, com l'altre dia esmentava.

Sisquet -  Gegantó del Mercat de Sant AntoniPerò hi ha una manera oposada de veure-ho: en els últims temps també han augmentat molt els casos d'osteoporosi i càncer (especialment els càncers relacionats amb hormones, per exemple, de mama, ovaris i pròstata). I quina relació hi ha amb la llet? La llet està plena d'hormones, la qual en fa créixer de manera anormal les nostres, i això provoca càncer.

El que m'ha fet somriure és l'apreciació que <<un nadó alimentat amb llet materna i un vedell que ho fa pròpiament amb llet de vaca, el primer dobla el seu pes en sis mesos, mentre que el segon ho fa en quaranta-set dies.>> Aleshores, donem-li llet de vaca a un nadó si volem tenir un nen del tipus estimada-he-engrandit-el-nen (Honey I Blew Up the Kid [1992]). Ai! És que els donem llet de vaca als nens! Uix...

Vull afegir alguna cosa més, relacionada amb la llet i amb el vegetarianisme; una cosa que és, en realitat, tan òbvia, però que molta gent no s'ho planteja mai...
Primer, que els mamífers deixen de prendre llet materna quan arriben a certa edat, perquè l'enzima lactasa desapareix, que és l'encarregada de la digestió de la lactosa (el “sucre” de la llet). Els ruminats aleshores comencen a menjar herba i, de la mateixa manera, cada espècie, els seus aliments. Els humans (alguns, molts, massa!) segueixen bevent llet tota la seva vida, a més de tota la resta de coses que consumeixen. I segon, els humans continuen bevent llet, però no la materna de la seva espècie, sinó... la de les vaques! Dit així genera impacte (però és que és així mateix!, la realitat pot ser crua); potser més d'un es replantejarà tornar a prendre un got de llet.

A més de tot això, hi ha molt mala comprensió sobre com n'és d'important el calci, però no només com l'obtenim, sinó com l'absorbim i l'aprofitem. I quines en són les millors fonts. S'ha estudiat que hi ha una relació directa entre el consum de proteïnes i patir osteoporosi, perquè l'excés de proteïnes impedeix que el calci s'absorbeixi efectivament als intestins, generant-ne una deficiència (la qual cosa explica perquè els vegetarians tenen els ossos més resistents).

Els minerals necessaris per tenir una bona salut òssia són el calci, el magnesi i el bor. Un consum excessiu de calci provoca arterioesclerosi. La carència de magnesi dificulta l'absorció del calci i l'excés de calci interfereix en l'assimilació del magnesi. La típica dieta occidental està mancada de magnesi i té un excés de calci. Els medicaments, l'activitat física violenta o, al contrari, el sedentarisme, les begudes gasoses, el cafè, el tabac, les dietes desequilibrades... tot predisposa a la malaltia. Tenim un peix que es mossega la cua, un cercle viciós, com moltes vegades. Una bona alimentació s'ha de donar des d'edats primerenques i per sempre!

I de quins aliments estem parlant que ens aporten aquests minerals tan necessaris? Col, llavors de sèsam, bleda-rave, bròquil, fruits oleaginosos, llegums... són fonts magnífiques de calci. Així com les ametlles, els fruits oleaginosos i els llegums també, el cacau, els cereals integrals, els dàtils, la pastanaga, el pol·len... ho són de magnesi. Fruites i verdures contenen bor en les quantitats requerides.

Tornem a veure la relació entre vegetarianisme i ossos resistents i el gran mite de la llet com a font de calci per als ossos. Mites, creences, llegendes urbanes, mentides... No creieu que la nostra societat en va plena? Heu pensat en les societats arreu del món que no consumeixen lactis? Com estan?

Una consideració més per acabar. La vitamina D també és necessària perquè el calci sigui metabolitzat. I aquesta vitamina, a més de trobar-la en aliments d'origen marí, als ous, xampinyons, germen de blat, plàtan, cacau i alvocat, també ens l'aporta el sol. Rebre llum del sol moderadament cada dia és suficient. I vivim en un lloc privilegiat per gaudir d'això.

Espero els vostres comentaris al respecte de tot, quina és la vostra experiència personal o propera. Jo visc en primera persona l'haver pres lactis i ja no fer-ho, des de fa uns cincs anys. I els canvi experimentats m'na estat i en són moltíssims, tots positius. M'agradaria també que poséssiu altres exemples de “cercles viciosos”, casos que quelcom va bé per una cosa, però no si en prens una altra, i tractar de trobar la solució, la qual generalment és ben simple, però no la veiem per les idees que tenim talment com gravats en les nostres cervells.

I per seguir llegint, i d'on m'he inspirat jo per escriure sobre tot això, “Lácteos y cáncer de mama”, per Pablo de la Iglesia a CoachNutricional.net, 03.02.2010 i “Milagro de la nutrición: juventud ósea”, també de Pablo de la Iglesia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada