dimecres, 30 d’octubre de 2013

inspirar, no imposar


Una cosa recurrent que succeeix en un assessorament nutricional, en un curs, en un taller, és que apareguin diferents opinions el voltant d'un aliment, d'una manera de cuinar, d'una manera d'entendre la nutrició. Que hi hagi uns que creuen en una cosa, altres, en una de ben diferent. Això ocorre perquè d'estudis, investigacions, recomanacions, n'hi ha molts i aquests mateixos es contradiuen, es contraposen i poden crear confusió.

Inspire others - can you ??
inspira els altres
Què creure, què escollir? Cadascú és lliure i és responsable de pensar el que més li convingui. En realitat, no hi ha una resposta única per a res. M'agradava molt el meu professor de dietètica natural, Pablo de la Iglesia, que deia que cadascú ha de saber escoltar-se i observar-se i veure què és el que més li convé i li funciona. Sembla que hi ha algunes idees i teories que estan més esteses i que tenen uns fonaments més ben treballats, contrastats i demostrats, però segur que també en trobem que els contradiguin. Tornem-hi doncs, una, com a coneixedora de les diferents teories i estudis, i com a agent en primera persona que ha gaudit d'una millora excepcional en la salut gràcies a canvis progressius al llarg de temps, recomanarà i encomanarà aquelles coses que creu que són les que funcionen, les més saludables, les més adequades. Però no ha d'oblidar mai escoltar la persona o persones que té al davant i veure què és el que a ells els funciona; potser no coincidirà amb allò que havia anat bé per a ella. Diumenge, com deia a l'entrada d'ahir, al curs-taller “La salut a través de la cuina”, la ponent, Camila Loew, també va ser molt respectuosa en tot moment amb cadascuna de les aportacions dels assistents i va dir diverses vegades que cal que aprenguem a conèixer el nostre cos, a escoltar-nos i a veure, en cada moment, què és el que necessitem.

Com he dit moltes vegades, anar cap a una alimentació saludable és un aprenentatge constant, un camí a recórrer, una presa de decisions contínua, un inspirar-se d'altres... per més endavant poder ser tu qui inspires els del teu voltant i poder gaudir d'un coixí de coneixement molt i molt útil. Sempre des de la pròpia experiència i coneixement, però torno a repetir, sense oblidar que les altres persones també tenen unes creences, pensaments i opinions formades. Quan és molt a l'inici del camí, aquestes idees i creences són força confoses i plenes de mites (sovint falsos), però quan ja han anat avançant trams, es tracta que segueixin reflexionant i incorporant noves coses, nous matisos.

Tota aquesta reflexió m'ha vingut després que abans-d'ahir assistís a una xerrada de Montse Bradford, “How to create energy with vegetarian food” (com crear energia amb una alimentació vegetariana),...

dimarts, 29 d’octubre de 2013

cuinar, un acte polític


Diumenge al matí vaig assistir a un curs-taller organitzat per Ets el que menges i Mimasa, “La salut a través de la cuina” i que impartia Camila Loew, de la web Desayuno con guisantes. Vaig guanyar una plaça a aquest curs, ja que havia participat en el concurs “Quin producte Mimasa fas servir habitualment per cuinar?” per al qual la meva resposta va ser la següent:

<<Fem servir la salsa tamari de Mimasa. Ens encanta, l'afegim al final de la cocció d'algun plat (barreja de verdures, de pseudocereals -com quinoa-, de tofu o tempeh). Els dóna un sabor boníssim, entre salat i dolç! Un plat estrella són les bledes amb tofu, amb algunes espècies i acabat amb un rajolí de tamari de Mimasa. Algunes variacions d'aquest plat: també amb espàrrecs verds, algunes algues, una mica de porro... Fàcil, deliciós i nutritiu.>>

La xerrada va ser molt interessant. Em va agradar molt sentir coses les quals ja fa temps que tinc ben integrades en la meva manera de percebre l'alimentació i la salut, però que igualment ajuden a seguir refermant-me i a veure que hi ha molta gent que també està en el camí de fer canvis o consolidar pràctiques saludables i plenes. Alhora, vaig aprendre coses noves, vaig repassar les qualitats i propietats de molts aliments, vaig escoltar anècdotes molt interessants i vaig augmentar les possibilitats de plats a cuinar, ja que Loew va anar proporcionant receptes per cadascun dels aliments que explicava. Tinc moltes ganes de fer-los a casa i convertir-los en plats quotidians deliciosos i altament nutritius.
MAY DAY
Avui, doncs, m'agradaria compartir amb vosaltres un dels punts que es van tracar en el curs que, per a mi, va ser molt destacable i enriquidor: la relació entre la cuina i l'antropologia i l'evolució de l'home; i la relació entre la cuina i un acte polític i reivindicatiu. Loew va dir que hi ha antropòlegs que diuen que cuinar ens separa dels animals, que cuinar ens fa humans. I va citar Michael Pollan, el qual diu que <<cooking is part of being human>> (cuinar és part de l'ésser humà). 

Us deixo unes quantes reflexions més, idees i conclusions que Loew va aportar de cara a menjar millor i sobre aquesta relació cuina-progrés i cuina-acte polític:

# Menjar més a casa, tornar a cuinar. I fent referència a Pollan, aquest diu:
<<“Cooking paradox”: why it is that people now spend less time preparing food from scratch and more time reading about cooking or watching cookery programmes on television.>>
(La paradoxa de la cuina: per què la gent dedica menys temps preparant menjar i més temps llegint o mirant programes sobre cuina).

# L'enorme accés a tot el que tenim avui dia fa que hàgim d'estar sempre prenent decisions del que consumim. I, també, com Pollan diu: <<Cooking is a political act>> (cuinar és un acte polític) i que...

dilluns, 28 d’octubre de 2013

menjar el més sa possible... ortorèxia? (2a part)


A l'entrada anterior, “tenir la gana justa o correcta... ortorèxia?”, vaig començar a parlar d'aquest concepte relativament nou, l'ortorèxia, considerat com un trastorn de l'alimentació, en què l'etimologia vol dir això mateix, “tenir la gana justa o correcta”. Vaig parlar de la definició (<<preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible>>), del seu creador, d'algunes pàgines en què havia trobat que se'n parlava i d'alguns criteris diagnòstics. El que vaig anar fent de tot això és fer-ne una crítica perquè, a mi, aquest terme em grinyola. I com hi havia tant a dir, vaig aturar-me per continuar en una propera entrada. Aquí estic novament per donar algunes dades més, com ara els símptomes principals que en descriuen, una notícia que fa por i riure alhora i algunes conclusions finals que altres persones n'han fet.

Fast FoodQuins són els símptomes principals de l'ortorèxia, segons endicronologia.org? (la cursiva són les meves reflexions al voltant de cada símptoma descrit)

-Obsessió per menjar aliments sans (naturals, orgànics, baix en greix...).
Una obsessió, que ja anava dient, que tan de bo aparqués d'altres de molt menys saludables (com simplement la contrària: obsessió per aliments escombraries, processats, antinaturals, altíssims en greixos saturats... digui's hamburgueses de fast food, menjars preparats per ficar al microoones i un llarguíssim, malauradament, etcètera.)

-Exclouen de l'alimentació carn, greixos i aliments tractats amb herbicides o pesticides.
Aleshores les persones “normals”, sense el trastorn ortorèctic, mengen carn, greixos i aliments plens d'herbicides i pesticides. Sí, és cert, per desgràcia si no ens fixem en què comprem, acabarem ingerint dosis elevades de tals tòxics. Qui no ho vulgui mirar ni pensar, no serà ortorèctic. Qui en tingui cura, oh!, ortorèctic.

-Poden tenir carències nutricionals.
Probablement, hi ha gent que vol tenir cura d'aquests aspectes en la seva alimentació, però també per desconeixement (perquè com he dit moltes altres vegades, en general la gent no té coneixements, formació, estudis en dietètica, però la majoria creu que en sap per prendre decisions i aconsellar els altres) acaben per descurar alguna cosa i tenint alguna carència. Però no passa el mateix amb l'omnívor comú? O és que aquest en sap molt de nutrició? Quan es menja una pizza (com més processada millor -ironia-) què creu que està aportant al seu cos? Què és tota aquella massa de pa, de formatge, i tot el que pugui portar per sobre, imaginem-nos salami i més formatge? Algú que tingui per costum menjar pizza per sopar molt sovint (que en conec), és molt probable que tingui carències nutricionals. I l'exemple de la pizza n'és un d'específic però n'hi ha milers i tots són quotidians.

-Mai se salten la seva dieta, ni tan sols en ocasions especials.
Dieta?...

divendres, 25 d’octubre de 2013

tenir la gana justa o correcta... ortorèxia? (1a part)

Showroom Mama - Marije Vogelzang
ets el que menges

A l'entrada d'ahir de “naturopatia i alimentació natural, tan simples que molts les menyspreen, parlava de com els aliments que són reals són els que ens nodreixen de debò, que una alimentació el més natural possible i sabent de nutrició és suficient per gaudir de bona salut, però que, moltes vegades, som els que mengem aliments reals i tenim cura del nostre cos cada dia quan prenem decisions en pro de la nostra salut als qui se'ns veu com rars i extremistes. I aquí és on m'aturava i us deia tot això em feia pensar en l'ortorèxia, de la qual en parlaria en una entrada propera. I aquí estem. N'heu sentit a parlar, de l'ortorèxia?

Segons la Viquipèdia, <<l'ortorèxia o ortorèxia nerviosa és un terme creat pel metge estatunidenc Steven Bratman. És un Trastorn de Comportament Alimentari (TCA) enfocat en una preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible. A diferència d'altres trastorns alimentaris no se centra en les quantitats dels aliments sinó en la qualitat. Bratman descriu la malaltia com una obsessió perjudicial per a la salut, com ho pot ser un trastorn obsessiu-compulsiu. L'ortorèctic pot evitar certs aliments, com per exemple els que contenen greixos, preservants, certs conservants, productes d'origen animal. No obstant això pot tenir una mala alimentació. Bratman afirma que “la desnutrició és comú entre els seguidors de les dietes de menjar saludable”.>>

Si mirem l'etimologia, <<la paraula ortorèxia prové del grec orthos (just, recte) i orexis (apetència), podent-se definir com "gana justa o correcta">>.

Fins aquí el terme, la definició i l'inventor d'aquest relativament nou concepte (del 1997). La creació d'etiquetes sembla l'esport nacional del segle XX (segle en què es va fer un treball de classificació extremíssim, com per exemple, el dels considerats trastorns mentals -DSM Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders [Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals]- i sobre el que podríem encetar un nou debat: la conveniència o inconvenient d'etiquetar-ho i classificar-ho tot (una futura entrada?) Si comencem a analitzar pel final la definició exposada, jo no consideraria que parlar de “gana justa o correcta” sigui un trastorn, sinó el que que tots hauríem d'aconseguir. A més, és quelcom que es diu que s'ha d'aprendre a conèixer, si es té gana o tens ganes de menjar, i que se'n vegi la diferència. Detectar els moments en què es menja sense gana, sinó només perquè “és l'hora” o perquè s'està avorrit o perquè ve de gust o perquè està bo. Fer aquestes darreres coses, però, es considera normal, perquè és el que la majoria de gent fa: menjar quan és “l'hora de dinar/sopar o de berenar”, picar coses sense gana però perquè hi són allà a l'abast, menjar “amb el ulls”. I torno a dir, això és normal, “no passa res”. En canvi, tenir una gana justa i correcta ara se li'n diu ortorèxia.

Més, hi deia:...

dijous, 24 d’octubre de 2013

naturopatia i alimentació natural, tan simples que molts les menyspreen


Nature is my medicine
la natura és la meva medecina
Avui explicaré i aprofundiré una mica més en les coses que m'han dut pel camí d'aconseguir una alimentació natural que ens proporcioni tot el que necessitem i una vida plena de salut i energia. Cada cop ho veig més clar, després d'anys d'estudi i pràctica (ja que he estat i continuo sent, observadora i practicant), que una alimentació el més natural possible i sabent de nutrició per obtenir tots els nutrients bàsics i necessaris, és suficient per gaudir de bona salut. Els aliments que són reals són els que ens nodreixen de debò, i en canvi veiem com supermercats i botigues estan plens de quantitats desorbitades de preparacions artificials de productes que anomenen “menjar” però que res tenen a veure amb això (un altre cop el concepte de malnutrició moderna). Tot el contrari, ens fan emmalaltir i ens provoquen els mals de les societats “desenvolupades” d'avui dia: obesitat, al·lèrgies, problemes digestius, colesterol i derivats, i un llarg etcètera. Em posa molt trista veure la gran desinformació que existeix al voltant d'aquests temes, i el tracte que a vegades alguns reben/rebem pel desconeixement dels altres. Som els que mengem aliments reals i tenim cura del nostre cos cada dia quan prenem decisions en pro de la nostra salut als qui se'ns veu com rars i extremistes.  -I aquí parlaria de l'ortorèxia! N'heu sentit a parlar? En tindreu el plaer en una propera entrada que dedicaré a aquest concepte, un nou trastorn que ha sorgit/s'han inventat.- Quina llàstima que els que desconeixen i ignoren, i només segueixen el gran ramat sense fer cap mena de reflexió ni crítica, no puguin ficar-se en la pell dels qui hem fet una evolució i camí per veure que la vida sencera canvia, que és un meravellós aprenentatge i que obre les portes d'una consciència abans amagada i aleshores desconeguda.

Aquestes reflexions, com veieu, les vaig fent al llarg del temps, pel que vaig pensant, descobrint, coneixent i sentint. Però també, per la inspiració que em donen altres persones que també parlen de totes aquestes coses. Per exemple,...

dimecres, 23 d’octubre de 2013

inspirar-nos per inspirar


Find the ideaAvui segueixo de l'entrada “inspirar-nos i prendre la responsabilitaton tractava un tema específic com és la criança d'un fill sent vegetariana o vegana, i en la dificultat de poder trobar persones en la nostra xarxa social i familiar que ens puguin ajudar, perquè molts desconeixen què ésser vegetarià/vegà i, menys, amb un fill.  També deia que a la xarxa sí que hi ha webs i fòrums de persones que intercanvien els seus testimonis, amb els seus coneixements i experiències, i són molt enriquidors. Per exemple, a la web Dime qué comes En el post d'avui, reflexionaré sobre un parell d'històries més que vaig llegir.

<<Si se'm parla d'estar imposant una forma de vida a la meva filla m'entra una barreja de mal humor, riure i depressió.>>

En llegir això, se m'ocorre el que moltes vegades he anat dient, quan per exemple he parlat del desconeixement que es té en matèria de salut i nutrició. La gent creu que en sap (per allò del deixar-se portar i ser com una ombra d'altres) i l'únic que fan és repetir el que han sentit abans, però sense haver-ho processat, digerit, analitzat, criticat. I és clar, les persones que decideixen portar un tipus de vida diferent, les quals sí que han passat per un procés d'investigació, lectures, fer-se preguntes, aquestes són les assenyalades amb el dit i preses com a irresponsables o negligents (“d'on prens les proteïnes?  I el calci?”, les preguntes de sempre). En canvi, sembla que no és d'imposició ni descuit donar-li cada dia al teu fill per esmorzar un o dos gots de llet d'un altre animal amb unes pólvores compostos de sucre, farina, xocolata; o per berenar una pasta industrial amb una etiqueta plenad'ingredients, la majoria dels quals no haurien ni d'entrar dins la categoria d'aliments. Doncs això, per a mi, és sentenciar a aquesta persona en creixement a patir un munt de malalties al llarg de la seva vida, començant ja, des de ben petita.

I ho veig de prop,...

dimarts, 22 d’octubre de 2013

àcid fòlic, no només per a embarassades


Estàs embarassada?

Si la resposta és sí, suposo que molta gent et deu haver preguntat (o alertat) si ja estàs prenent àcid fòlic. És cert? Per què és tan important, però no només per a dones embarassades? Però tranquil·litzem-nos, que una bona alimentació variada, especialment fent èmfasi en alguns grups d'aliments i aliments concrets, poden estar aportant-nos unes dosis molt adequades d'aquesta vitamina. Anem a veure tot això amb una mica més de detall.

L'àcid fòlic és un tipus de vitamina del grup B (B9). És hidrosoluble (es dissol en aigua) i les quantitats sobrants surten del cos a través de l'orina. Per això el cos no n'emmagatzema i és necessari que la introduïm a través de l'alimentació diària. El folat ajuda en el treball cel·lular i el creixement dels teixits. El fet de prendre'n la quantitat correcta abans i durant l'embaràs ajuda a prevenir certes anomalies congènites. També ajuda a prevenir l'anèmia. (MedLine Plus

Per tant, com hem vist en diverses ocasions, no es tracta només de veure els nutrients (minerals i vitamines, per exemple) aïlladament, perquè és en funció de la globalitat i la interacció entre ells que els absorbim convenientment o, per contra, no els aprofitem de manera òptima. Aquí veuríem una relació de l'àcid fòlic amb l'anèmia. Per tant, l'anèmia no és només atribuïble a la manca de ferro, sinó potser a la manca d'aquesta vitamina. De la mateixa manera que vèiem que també la carència de ferroestava relacionada amb la baixa ingesta (o absorció) de vitamina B12 o de vitamina C, per citar-ne un parell d'importants.

La millor manera d'obtenir els requeriments diaris de vitamines essencials és, doncs, consumint una àmplia varietat d'aliments. Sobre els que ens aporten més àcid fòlic, en parlaré a continuació. Les dones embarassades o que estan planejant l'embaràs n'han de prendre almenys 400 mcg (micrograms) cada dia (MedLine Plus); fins i tot se'n parla de 600 mcg.

Feeling Green
Però no només és important per a les dones embarassades, és essencial per a tothom, ja que aquest nutrient intervé en el creixement i la regeneració cel·lular. Alguns estudis suggereixen que la falta d'aquest nutrient condueix a trastorns del sistema nerviós com la depressió. (Otra medicina

Aliments que contenen grans quantitats d'àcid fòlic, els quals hem de tenir en especial compte si s'està embarassada o amb ganes d'estar-ho són els següents (Otra medicina i Elembarazo):...

dilluns, 21 d’octubre de 2013

alvocat, exquisit superaliment


La primera vegada que vaig tastar l'alvocat va ser en guacamole. Era petita i algú el va portar una nit per sopar. Ens va semblar boníssim, aquella textura i aquell sabor, únics. Després he anat descobrint moltíssimes maneres més de menjar-lo i, també molt important, la quantitat de nutrients excepcionals que ens aporta.

avocado, perfectly ripeSeguint una mica més amb el desenvolupament de la meva descoberta, vaig aprendre que es podia, simplement, afegir en amanides. La gràcia era la manera de pelar-lo i tallar-lo, i conservar-lo perquè no es fes fosc. Si l'alvocat està en les condicions de maduració òptimes, és fàcil de tallar-lo per la meitat i separar-ne ambdues. Després a cada meitat (traient el pinyol en la que s'havia quedat) s'hi fan talls horitzontals i verticals i amb una cullera el podem treure i queda tot a dauets. Perquè no s'oxidi, un rajolí de llimona en fa la funció perfecta.

El següent pas cap a la simplicitat, però no per això menys gaudi, va ser menjar l'alvocat (també tallat per la meitat com abans) a cullerades. La pell és com una closqueta, per on l'agafes, i te'l vas menjant amb una cullereta. Deliciós; a mig matí, de postres... Assegureu-vos d'aprofitar bé i consumir tota la polpa fins ben arran la pell, sobretot la part verd fosca; després en veureu el perquè. Hi ha alguna variació que també hi va molt bé, com és fer els tallets que he comentat en forma de quadrícula i afegir-hi un rajolí de llimona i menjar-te'l igualment amb cullereta, o empolsar-hi alguna espècie: chili per als amants del picant, orenga, pebre, comí, etc. També pickle de mango o llima per als ben agosarats (picant!). Al gust de cadascú!

Un altre moment de descobriment que recordo també va ser quan vaig deixar de consumir lactis i, quasi del tot, productes animals. Al matí, abans, solia menjar alguna llesca de pa de sègol amb formatge, iogurt o mantega. Per què podia substituir aquells productes en una alimentació sense lactis? L'alvocat, vaig descobrir, era la mantega dels vegetarians! Per la seva textura cremosa, que es pot untar, aconseguia una llesca de pa amb alvocat més saborós que el que menjava abans i molt més saludable. També es pot fer a mode d'”entrepà”: pa de sègol (per exemple) amb làmines d'alvocat al mig; quan ho menges té una textura cremosíssima i, vertaderament, recorda la mantega.

I què ens aporta l'alvocat a nivell nutricional?...

divendres, 18 d’octubre de 2013

miso, un superaliment


La primera vegada que vaig sentir sobre el miso, va ser en un restaurant japonès. N'és un plat molt típic, que consisteix en una sopeta amb un gust saladet, que normalment te la serveixen en un bol petitet i una cullera de ceràmica. És un entrant o un plat d'acompanyament. La següent vegada que en vaig sentir a parlar, fora dels restaurants japonesos, va ser per una amiga que estava seguint una dieta macrobiòtica, la qual em va explicar com s'havia de cuinar i per què era beneficiosa.


Miso soupDesprés he anat descobrint pel meu compte tots els beneficis i perquès de les bondats del miso, i les diferents maneres d'incorporar-lo a la nostra cuina diària d'una manera ben fàcil i aportant-nos un munt de nutrients i beneficis per a l'organisme. Per això avui hi escric i l'incorporo en la sèrie d'entrades dedicades als superaliments

Fa uns dies, quan parlava de "la soja: beneficiosa o perjudicial?", vaig citar el miso, ja que és un condiment fermentat fet de grans de soja, cereals (arròs o ordi), sal i aigua. El sabor, color, textura i aroma del miso varia depenent de l'origen i l'elaboració. També deia que es fa servir per donar sabor a sopes, estofats i salses. Avui vull aprofundir més. Parlaré dels beneficis, de les propietats i de com consumir-lo.

Primer de tot,...

dijous, 17 d’octubre de 2013

cúrcuma, un superaliment


Avui segueixo parlant de superaliments. Vaig començar a tractar els superaliments, en l'entrada de la quinoa, l'amarant i el fajol. Us en recordo la definició: un superaliment és aquell que conté grans quantitats d'antioxidants, vitamines i minerals. Consumits regularment, ajuden a prevenir i combatre malalties i promouen una bona salut. Són anomenats "súper" perquè tenen una major concentració d'ingredients saludables que la resta d'aliments.

Mica en mica, aniré dedicant entrades a aliments que considero que tenen unes propietats excepcionals i que hem de tenir-los molt presents a la nostra dieta, cada dia o, si més no, ben sovint. Aquests superaliments tan poden ser fruites, com verdures, espècies, greixos...

Turmeric
Avui, el superaliment del qual parlaré és la cúrcuma. Altres noms populars: safrà de l'Índia, rizoma de cúrcuma, arrel de cúrcuma, turmeric. He parlat d'aquesta espècie en alguna ocasió i sempre la recomano a les persones que els assessoro en matèria de nutrició i salut. Les espècies, parlant en general, no només donen uns sabors i colors únics als plats, conferint-ne cadascuna una nota particular, un toc, una aroma, sinó que també són autèntics aliments naturals amb grans poders medicinals. S'han d'anar descobrint per saber si ens agraden, com combinen amb d'altres, amb quins aliments queden millor i per conèixer els beneficis que ens proporcionen.

La cúrcuma és aquesta espècie amb aquest color groc tan intens, un autèntic colorant natural, que dóna un toc picant i molt particular. És un dels ingredients importants del curry, vet aquí el seu color groguenc. Molt apreciada a la cuina índia i pakistanesa. És una preciositat: quan la incorpores a un plat, aquest pren un color dauradet (similar al que fa el safrà quan s'afegeix als arrossos). Queda bé amb tot, tan sols cal anar introduint-la en les nostres preparacions de verdures, de cereals o pseudograns, de llegums i, pels qui en mengin, als ous i al peix. Podeu veure més idees de combinacions i plats a “un món creatiu per descobriri a “bon profit: és primavera”. 

Pel que fa les propietats curatives i medicinals (Vitónica),...

dimecres, 16 d’octubre de 2013

blog action day - drets humans


Avui participo al Blog Action Day (què és? Llegiu-ho aquí en anglès o en castellà) que enguany va dels Drets Humans. El hashtag a les xarxes socials és #BAD13. En la web, deixen una cita d'Eleanor Roosevelt a la Declaració Universal de Drets Humans que és la següent:

The world is made up of different cultures¿On, després de tot, comencen els drets humans universals? En els llocs petits, prop de casa; tan a prop i tan petits que no poden veure's en els mapes del món. No obstant això, són el món de la persona individual; el veïnat on viu; l'escola o universitat on estudia; la fàbrica, granja o oficina on treballa. Tals són els llocs on cada home, dona i nen busca igualtat de justícia, igualtat d'oportunitats, igualtat de dignitat sense discriminació. A menys que aquests drets hi signifiquin alguna cosa, tindran poc significat en cap altre lloc. Sense una acció ciutadana coordinada per fer que es respectin prop de casa, buscaríem en va el progrés en el món a major escala”.


Tot això lliga perfectament amb el gran moviment que estem vivint, perquè s'estan veient moltes iniciatives, organitzacions, persones, que estan fent coses per ajudar als altres. I està claríssim que des d'un mateix es poden fer “petits” canvis que provoquin GRANS canvis. Primer de tot, el canvi està en un mateix (adonant-te de moltes coses, revaloritzant, prioritzant, saber què es vol i cap a on es camina) i després, amb la transmissió d'aquesta energia als del teu voltant (sigui família, amics, veïns, companys de feina, persones que ens trobem cada dia), el canvi es transmet, s'expandeix i es maximitza.


I què podem fer cadascú de nosaltres?...

diumenge, 13 d’octubre de 2013

informació nutricional d'un producte: com llegir les etiquetes


Un matí fabulós de sol i núvol al costat de la platja de Sant Sebastià envoltada de samarretes multicolors. Avui s'ha celebrat la 2a edició del Corre Barri, una cursa de 10 Km on els participants corren per un districte de Barcelona. És una cursa més petita i menys coneguda que altres que se'n fan a Barcelona, però això mateix és el que hi dóna un aire de proximitat, de germanor, casolà i festiu, ambient de barri. Ens agrada molt aquesta cursa i l'escenari de sortida i arribada hi contribueix. Veient el mar en tot moment, sortint i amagant-se el sol a estones, amb emblemes de la ciutat presidint l'esdeveniment, l'hotel W, l'escultura Homenatge a la Natació, la plaça del Mar que es bifurca cap al llarg passeig Marítim i cap al passeig de Joan de Borbó deixant enmig tot el barri de la Barceloneta.

Però no me'n puc estar de parlar de les coses de “menjar” que els donen als corredors, tant abans quan van a recollir la samarreta i el dorsal, com quan arriben a la meta. A la bossa amb el dorsal hi venia una barreta tipus Fitness de Nestlé i una llauna de cervesa Free Damm. I avui, després d'haver passat la línia de meta, una ampolleta d'aigua i unes patates (Cheetos i Doritos), begudes isotòniques i cervesa (alcohòlica, no tenien opció free). Ja sé que això és perquè les marques d'aquests productes són els patrocinadors de l'esdeveniment, però on queda l'aspecte nutricional? Què estan aportant aquests esportistes al seu cos quan acaben un gran esforç físic com aquest i ingereixen els productes citats? Cap nutrient real que els seus cossos necessitin, al contrari, bastants productes molt nocius per a tots ells. (I perdoneu els del Corre Barri, això també és extensiu a altres curses, com la de la Mercè -però a la Mitja Marató donaven fruita-.)

PinocchioEl que més em sap greu és que encara hi hagi gent (i molta) que cregui que unes barretes energètiques o begudes isotòniques d'aquestes els aporten minerals, carbohidrats, vitamines... El que fa la publicitat i la mala o fraudulenta informació. Dolenta, perquè no es parla prou ni correctament de nutrició real i salut; fraudulenta, per part de les grans empreses multinacionals que es fan milionaris a costa de vendre els seus “productes” (no puc parlar d'aliments, no ho són pas; ja en parlava a “còctel de mort prematura).

Analitzem una mica el rerefons de tot això...

divendres, 11 d’octubre de 2013

inspirar-nos i prendre la responsabilitat


No estàs sola!


De vegades ho creiem, que ho estem, que aquella situació és única, però generalment no és pas així, altres persones ho han viscut o ho estan passant. Si tenim una xarxa social i familiar al nostre voltant, podem buscar-hi recolzament i suport en persones que creguem que ens ajudaran a trobar alguna “solució” o ens faran veure les coses des d'un altre punt de vista o perspectiva, que sempre és molt positiu. Però de vegades no comptem amb aquesta opció de demanar consell a persones properes.

Amb les noves tecnologies, també podem buscar a la xarxa persones i històries en les quals poder-nos inspirar i, alhora, reconfortar-nos veient que no s'està sola, com he dit en començar. M'estic referint a un tema específic com és la criança d'un fill sent vegetariana o vegana. En un cas així, és probable que no trobem gaires persones en la nostra xarxa social i familiar que ens puguin ajudar, perquè molts desconeixen què és ser vegetarià/vegà i, menys, amb un fill.

A la xarxa sí que hi ha webs i fòrums de persones que intercanvien els seus testimonis, amb els seus coneixements i experiències, i són molt enriquidors. Per exemple, a la web Dime qué comes, hi he trobat històries personals de pares que expliquen la seva experiència sent vegetarians o veganes i com han anat prenent decisions, coneixent altres persones, trobant-se en múltiples situacions, amb coneguts, familiars, metges... Són històries molt maques, que et fan somriure, algunes anècdotes més aviat plorar, però gràcies a la fortalesa i la positivitat de tots ells, i la ironia i el sentit de l'humor, hi ha fragments que fins i tot et treuen una riallada. La conclusió és que de tot se n'aprèn, de les situacions favorables i de les que no ho són tant, tot fa que reflexionem i, així, puguem cada vegada més prendre les millors decisions cap a una vida plena, real, saludable, sostenible i feliç. Perquè m'he anat adonant en els darrers temps que moltes persones han perdut la capacitat de prendre decisions per ells mateixos, sempre es deixen en mans d'algú altre, la gran majoria de casos, de metges. Però on està la intuïció i el saber de cadascú? On s'han quedat? Més endavant m'hi referiré una mica més.

*inspiration*


En aquest i alguns posts que seguiran, reflexionaré sobre algunes de les històries que vaig llegir. Avui comparteixo la següent:...

dijous, 10 d’octubre de 2013

assessorament dietètic


Vols aconseguir metes relacionades amb la teva alimentació i estil de vida?
Et puc ajudar a través de consultes individualitzades.
No parlem d'una dieta, sinó d'un canvi en la manera d'alimentar-te, 
conèixer nous aliments i maneres de cuinar, entendre la nutrició i la salut.
Especialitat en dietes vegetarianes  i veganes.  
Escriu-me a: estela.bayarri@gmail.com
Testimonis, gràcies per les vostres paraules!  
 

Day 713 / 365 - I'm a dreamer. I have to dream and reach for the stars, and if I miss a star then I grab a handful of clouds

En l'entrada de coaching nutricionalus feia la mateixa pregunta en començar. Avui us la faig, però des d'una altra vessant, la de l'assessorament dietètic. Com us explicava, el coaching nutricional és un tipus de coaching especialitzat a ajudar-te a aconseguir metes relacionades amb la teva alimentació i estil de vida. El/la coach t'ajuda a aconseguir l'objectiu que tu et  proposis, motivant-te, ajudant-te a traçar el pla d'acció, eliminant creences limitadores i donant-te recolzament en tot moment. Però el coach no et diu què has de fer ni et recomana allò que és millor per a tu, nutricionalment parlant.

Combinant les sessions de coaching nutricional amb les d'assessorament dietètic, per a mi complementàries, ens permet que en les d'assessorament és on resolem els teus dubtes quant a quins aliments són més saludables; com aconseguir objectius concrets de millora de salut, energia, pèrdua de pes; com compaginar el dia a dia amb poder fer àpats complets i nutritius, ràpids i senzills; ajudar-te en la transició o consolidació en una dieta vegetariana o vegana (o si més no, reduir el consum de carn), i una sèrie de moltes més coses que a continuació en parlaré.

Perquè considero, com deia ja fa alguns mesos, que emfatitzant i enfocant-se en la nutrició i l'alimentació, ens condueix cap a un estat vital que permet connectar amb totes les altres àrees de la vida necessàries per ser feliç, positius, creatius i enèrgics, en tots els sentits, contextos i aplicacions dels termes.

Aprendre a gaudir d'una alimentació sana, completa, nutritiva i, alhora, simple, ètica i sostenible, és una de les coses que m'han dut fins aquí; i fa uns anys que, sense saber-ho, vaig iniciar un gran viatge m'hi vols acompanyar ara tu o vols que t'hi acompanyi jo en el teu?


Amb una mica més de detall, a continuació us faig unes quantes pinzellades del que trobarem en les sessions d'assessorament dietètic:...

dimecres, 9 d’octubre de 2013

un dia qualsevol per satisfer els requeriments de ferro




Ahir parlava d'un dels grans temors que tenen les embarassades: l'anèmia o carència de ferro  intentant esclarir i transmetre què hi ha de cert i fals en tot el que es diu.

Fruit and vegetable magnetsAvui, voldria ajudar encara més a fer que la teoria exposada del que hauríem de consumir es veiés de manera més pràctica, accessible i senzilla, per incorporar-ho als àpats del nostre dia a dia. Així que, després d'unes consideracions més i un recordatori de coses que ja han anat sortint, us proposaré un menú complet quant a aportació de ferro al nostre organisme.

Primera pregunta, quant ferro necessitem?...

dimarts, 8 d’octubre de 2013

anèmia, un dels més grans temors entre embarassades


Al mes de juliol, començava amb un seguit d'entrades amb la finalitat de conèixer les veritats i desemmascarar els falsos mites al voltant de la carència o manca de vitamines, minerals i nutrients en vegetarians o vegans. En una d'aquestes llançava la pregunta “falta de ferro en vegetarians/vegans? i arribàvem a la conclusió que els vegetarians/vegans prenen grans quantitats de ferro, i encara que el ferro d'origen vegetal s'absorbeix amb pitjor facilitat que el d'origen animal, la gran quantitat de vitamina C que consumeixen en reforça l'absorció. Diferents estudis han demostrat que la quantitat d'aquest mineral en els vegans és normal, i que la falta d'aquest no és més comuna que en la resta de població. I un resum de tot plegat era que que cal menjar una varietat de productes vegetals dels diversos grups: verdures i hortalisses de fulles verdes (i com més fosques millor), llegumssuperaliments (en parlàvem de la quinoa, l'amarant i el fajol), llavors (pipes de carbassa i sèsam), cerals integrals i fruita dessecada; i per afavorir-ne l'absorció, vitamina C i productes fermentats (miso, tempeh) i evitar de prendre te (i cafè) després dels àpats perquè n'inhibeixen l'absorció.
_MG_3196
Avui anem més enllà. Què hi ha de cert de les carències de ferro en embarassades? Un dels factors típics que es controlen durant tots els embarassos, de dones vegetarianes o no, és el de la quantitat de ferro de la futura mare. La majoria de vegades la concentració d'hemoglobina baixa dels 11 g/dl i molts professionals ho consideren com una anèmia i donen suplements de ferro.

Però això és perquè no es tenen en compte els canvi que es donen en la dona, els que explica molt bé Bastida, com que...