dimarts, 8 d’octubre de 2013

anèmia, un dels més grans temors entre embarassades


Al mes de juliol, començava amb un seguit d'entrades amb la finalitat de conèixer les veritats i desemmascarar els falsos mites al voltant de la carència o manca de vitamines, minerals i nutrients en vegetarians o vegans. En una d'aquestes llançava la pregunta “falta de ferro en vegetarians/vegans? i arribàvem a la conclusió que els vegetarians/vegans prenen grans quantitats de ferro, i encara que el ferro d'origen vegetal s'absorbeix amb pitjor facilitat que el d'origen animal, la gran quantitat de vitamina C que consumeixen en reforça l'absorció. Diferents estudis han demostrat que la quantitat d'aquest mineral en els vegans és normal, i que la falta d'aquest no és més comuna que en la resta de població. I un resum de tot plegat era que que cal menjar una varietat de productes vegetals dels diversos grups: verdures i hortalisses de fulles verdes (i com més fosques millor), llegumssuperaliments (en parlàvem de la quinoa, l'amarant i el fajol), llavors (pipes de carbassa i sèsam), cerals integrals i fruita dessecada; i per afavorir-ne l'absorció, vitamina C i productes fermentats (miso, tempeh) i evitar de prendre te (i cafè) després dels àpats perquè n'inhibeixen l'absorció.
_MG_3196
Avui anem més enllà. Què hi ha de cert de les carències de ferro en embarassades? Un dels factors típics que es controlen durant tots els embarassos, de dones vegetarianes o no, és el de la quantitat de ferro de la futura mare. La majoria de vegades la concentració d'hemoglobina baixa dels 11 g/dl i molts professionals ho consideren com una anèmia i donen suplements de ferro.

Però això és perquè no es tenen en compte els canvi que es donen en la dona, els que explica molt bé Bastida, com que...
el volum del plasma sanguini augmenta i produeix hemodilució (més líquid i sang més fluïda per poder passar més fàcilment a la placenta i vicerversa). Aleshores, en les anàlisis sanguínies s'aprecia una baixada d'hemoglobina tot i que n'hi ha més però està en menor concentració.

Una altra cosa que es pot pensar és que les necessitats en l'embaràs augmenten i, aleshores, que necessiten ingerir més quantitat de ferro. No obstant això, una dieta equilibrada és suficient ja que aquest augment de requeriments es compensa amb una major capacitat d'absorció del ferro que augmenta durant les setmanes de gestació.

Amb tota aquesta informació podem deduir que la suplementació no és necessària. Però és que no només no és necessària, sinó que s'ha evidenciat que les dones amb nivells més alts d'hemoglobina tenen més parts prematurs i els seus nadons neixen amb un pes més baix (Steer, 1995, Relation between maternal haemoglobin concentration and birth weight in different ethnic groups”)

<<En altres paraules, el suplement de ferro que es dóna a moltes embarassades quasi per protocol està contraindicat la majoria de vegades.>> (Bastida) 

De la mateixa manera, si l'hemoglobina baixa de 9,6 g/dl els riscos també augmenten. Això vol dir que no està de més controlar i diagnosticar una possible anèmia en l'embaràs, però per a això s'han de fer uns tests més específics amb els que es determinen els valors d'eritrocitoprotoporfirina, saturació de transferrina i ferritina en sèrum.

Una conclusió de tot això és un altre cop que els professionals de la salut no sempre fan el més convenient per a la salut de la persona, sinó que segueixen uns protocols i, com tothom, tenen els seus coneixements i creences sobre cada qüestió. Això fa que cadascú hagi d'estar molt alerta i ser agent actiu i responsable quan es posa en mans d'un professional. Encara que aquest hagi estudiat medicina, és una persona com nosaltres, no és déu omnipotent, no ho sap tot. Té molts coneixements i experiència en alguns àmbits, però també, moltes mancances i desconeixement en d'altres. Així que us convido sempre a estar actius, a qüestionar en el bon sentit del terme i a prendre responsabilitat en la vostra vida. Espero que en els comentaris compartiu què en penseu vosaltres sobre aquestes diferents postures i jerarquies, o referent al tema concret de les diferents visions sobre les possibles carències de ferro en l'embaràs o en dietes vegetarianes/veganes.
[Entrada adaptada de fragments de la meva tesina: Bayarri, E. (2013), “Ser vegetariana amb coneixement; sinònim de salut i felicitat. Embaràs, lactància i nadons.”]



Entrades d'aquest blog relacionades amb el ferro:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada