dimarts, 29 d’octubre de 2013

cuinar, un acte polític


Diumenge al matí vaig assistir a un curs-taller organitzat per Ets el que menges i Mimasa, “La salut a través de la cuina” i que impartia Camila Loew, de la web Desayuno con guisantes. Vaig guanyar una plaça a aquest curs, ja que havia participat en el concurs “Quin producte Mimasa fas servir habitualment per cuinar?” per al qual la meva resposta va ser la següent:

<<Fem servir la salsa tamari de Mimasa. Ens encanta, l'afegim al final de la cocció d'algun plat (barreja de verdures, de pseudocereals -com quinoa-, de tofu o tempeh). Els dóna un sabor boníssim, entre salat i dolç! Un plat estrella són les bledes amb tofu, amb algunes espècies i acabat amb un rajolí de tamari de Mimasa. Algunes variacions d'aquest plat: també amb espàrrecs verds, algunes algues, una mica de porro... Fàcil, deliciós i nutritiu.>>

La xerrada va ser molt interessant. Em va agradar molt sentir coses les quals ja fa temps que tinc ben integrades en la meva manera de percebre l'alimentació i la salut, però que igualment ajuden a seguir refermant-me i a veure que hi ha molta gent que també està en el camí de fer canvis o consolidar pràctiques saludables i plenes. Alhora, vaig aprendre coses noves, vaig repassar les qualitats i propietats de molts aliments, vaig escoltar anècdotes molt interessants i vaig augmentar les possibilitats de plats a cuinar, ja que Loew va anar proporcionant receptes per cadascun dels aliments que explicava. Tinc moltes ganes de fer-los a casa i convertir-los en plats quotidians deliciosos i altament nutritius.
MAY DAY
Avui, doncs, m'agradaria compartir amb vosaltres un dels punts que es van tracar en el curs que, per a mi, va ser molt destacable i enriquidor: la relació entre la cuina i l'antropologia i l'evolució de l'home; i la relació entre la cuina i un acte polític i reivindicatiu. Loew va dir que hi ha antropòlegs que diuen que cuinar ens separa dels animals, que cuinar ens fa humans. I va citar Michael Pollan, el qual diu que <<cooking is part of being human>> (cuinar és part de l'ésser humà). 

Us deixo unes quantes reflexions més, idees i conclusions que Loew va aportar de cara a menjar millor i sobre aquesta relació cuina-progrés i cuina-acte polític:

# Menjar més a casa, tornar a cuinar. I fent referència a Pollan, aquest diu:
<<“Cooking paradox”: why it is that people now spend less time preparing food from scratch and more time reading about cooking or watching cookery programmes on television.>>
(La paradoxa de la cuina: per què la gent dedica menys temps preparant menjar i més temps llegint o mirant programes sobre cuina).

# L'enorme accés a tot el que tenim avui dia fa que hàgim d'estar sempre prenent decisions del que consumim. I, també, com Pollan diu: <<Cooking is a political act>> (cuinar és un acte polític) i que...
<<avui per avui, no hi ha una manera més directa de transformar la teva vida i de canviar el món que tornant a la cuina, lloc que a poc a poc hem abandonat en deixar la nostra alimentació en mans de la gran indústria o dels professionals de la restauració. Cada cop que decidim preparar alguna cosa a casa amb matèries primeres fresques en lloc de trucar el Telepizza o fregir unes croquetes Findus, estem prenent una decisió política i remant contra el corrent d'un sistema que busca just el contrari: treure'ns el poc que ens quedava de la producció del menjar i convertir-nos en mers consumidors. “Cuinar és una protesta contra la infiltració d'interessos comercials per cada escletxa de les nostres vides”>>, a “Cocinar es revolucionario”, per Mikel López a El País. Jo mateixa en parlava fa uns mesos, de l'excés, i que sempre s'ha sentit dir que el que és important és menjar de tot, variat i equilibrat. Fins a cert punt aquesta és una bona recomanació. El problema és que actualment hi ha molta gent que no sap què és en realitat variat, saludable i equilibrat. Més a “còctel de mort prematura”. 

# Estem molt desconnectats del que mengem i dels efectes que això té en la nostra salut: més consciència i més responsabilitat. I també, de Pollan:
<<Real cooking (not just heating up) allows people to create, to put their own values into food, to escape the industrialised eating that has created health crises all over the world.>>
(La cuina real -no només escalfar- permet la gent crear, posar els seus valors al menjar, escapar de la indústria alimentària que ha creat la crisi de la salut arreu del món.
Cadascú és responsable de les seves decisions, per tant, cal estar ben informats.

# Escoltar més el nostre cos, fer petites modificacions i així aconseguir estar més equilibrats i més enèrgics. <<Es tracta ara d'escoltar el cos i les seves necessitats per poder crear plats que nodreixen i agraden al paladar i també a la resta del cos. Jo trobo en tot aquest procés moltíssim plaer>> a “Per què mengem?”, de Loew. Això lliga amb les reflexions que feia l'altre dia, parlant de “tenir la gana justa o correcta... ortorèxia?”, en què deia que no descarto en absolut el “plaer” de menjar, però vist des del punt de vista de menjar bé, saludablement i amb aliments reals; això és el que és deliciós i un goig. Aprendre a gaudir d'això és un procés, un aprenentatge, un canvi i requereix d'un profund autoconeixement.

# No menjar per sortir del pas i ficar-nos una xutada ràpida, sinó menjar per estar bé, per tant pensar sempre en la qualitat, la quantitat i la varietat. Aconseguir una <<energia estable (i no els pics i les valls de l'esmorzar ensucrat-cafeïnat) per a tot el matí>> a “El meu esmorzar favorit”, Loew. Ja fa uns mesos, parlava sobre el concepte de malnutrició moderna i llançava la pregunta "un croissant de xocolata amb un cafè amb llet per esmorzar?" i concloïa que aquesta malnutrició sobrevinguda és per excés de calories i absència de nutrients, i és causa de les malalties del nostre temps.

# Menys temps a la cuina més obesitat.
<<We have seen the slow retreat from the kitchen — even while interest in TV food shows has grown — as a primary contributor to America’s (and increasingly, the world’s) obesity epidemic and other health and environmental ills.>> (Polland)
(Hem vist la lenta retirada de la cuina -encara que l'interès en programes de cuina de la televisió hagi crescut- com a principal contribuent de l'epidèmia d'obesitat i altres malalties de salut i del medi ambient als Estats Units -i cada vegada més a arreu del món-.
Obesitat i des de la infantesa. Per què? Per molts motius: bàsicament, pel que diu Pollan, per no cuinar i, de retruc, per comprar tots els productes processats i industrialitzats. Com aquell relat real que vaig compartir fa un temps: Nena que no havia demanat berenar. Berenar proposat: “mantecados” (llard, farina, sucre i farcits de cabell d'àngel). Ella que no ho havia demanat, s'ho menja. Com acaba la història? La nena entra en una espiral d'antulls i els avis, sol·lícits, li proporcionen una madalena (més sucre i més farina). Després, una altra (ídem).

Espero que us animeu a fer comentaris sobre tot això, que de ben segur que us ha fet reflexionar i veure algunes coses relacionades amb l'alimentació i la salut des d'un nou angle.

[interessant també de llegir l'article: cooking is a revolutionary act, per Mike Hyman]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada