diumenge, 13 d’octubre de 2013

informació nutricional d'un producte: com llegir les etiquetes


Un matí fabulós de sol i núvol al costat de la platja de Sant Sebastià envoltada de samarretes multicolors. Avui s'ha celebrat la 2a edició del Corre Barri, una cursa de 10 Km on els participants corren per un districte de Barcelona. És una cursa més petita i menys coneguda que altres que se'n fan a Barcelona, però això mateix és el que hi dóna un aire de proximitat, de germanor, casolà i festiu, ambient de barri. Ens agrada molt aquesta cursa i l'escenari de sortida i arribada hi contribueix. Veient el mar en tot moment, sortint i amagant-se el sol a estones, amb emblemes de la ciutat presidint l'esdeveniment, l'hotel W, l'escultura Homenatge a la Natació, la plaça del Mar que es bifurca cap al llarg passeig Marítim i cap al passeig de Joan de Borbó deixant enmig tot el barri de la Barceloneta.

Però no me'n puc estar de parlar de les coses de “menjar” que els donen als corredors, tant abans quan van a recollir la samarreta i el dorsal, com quan arriben a la meta. A la bossa amb el dorsal hi venia una barreta tipus Fitness de Nestlé i una llauna de cervesa Free Damm. I avui, després d'haver passat la línia de meta, una ampolleta d'aigua i unes patates (Cheetos i Doritos), begudes isotòniques i cervesa (alcohòlica, no tenien opció free). Ja sé que això és perquè les marques d'aquests productes són els patrocinadors de l'esdeveniment, però on queda l'aspecte nutricional? Què estan aportant aquests esportistes al seu cos quan acaben un gran esforç físic com aquest i ingereixen els productes citats? Cap nutrient real que els seus cossos necessitin, al contrari, bastants productes molt nocius per a tots ells. (I perdoneu els del Corre Barri, això també és extensiu a altres curses, com la de la Mercè -però a la Mitja Marató donaven fruita-.)

PinocchioEl que més em sap greu és que encara hi hagi gent (i molta) que cregui que unes barretes energètiques o begudes isotòniques d'aquestes els aporten minerals, carbohidrats, vitamines... El que fa la publicitat i la mala o fraudulenta informació. Dolenta, perquè no es parla prou ni correctament de nutrició real i salut; fraudulenta, per part de les grans empreses multinacionals que es fan milionaris a costa de vendre els seus “productes” (no puc parlar d'aliments, no ho són pas; ja en parlava a “còctel de mort prematura).

Analitzem una mica el rerefons de tot això...
Primer de tot m'agradaria fer una breu explicació del que cal mirar en una etiqueta d'informació nutricional d'un producte. Moltes persones estan acostumades a mirar el nombre de calories. Aquesta dada és poc interessant, perquè no funciona igual una caloria provinent d'un aliment que una caloria provinent d'un altre. És a dir, és igual que quelcom tingui 100 Kcal; és important veure si allò és un tros de croissant o un grapat d'ametlles. Què engreixa més? Què aporta més? El trosset de croissant  o el grapat d'ametlles (tots dos donant-nos 100 Kcal)? Espero que veieu clar aquest exemple, però igualment l'explico una mica més. El croissant, encara que “només” tingui 100 Kcal, què és? Bàsicament sucre, farina i greix (i no del bo, precisament). Què ens aporta això? Res i negatiu alhora. Res, vull dir, cap nutrient. I negatiu perquè tot va en contra la nostra salut: el sucre i els carbohidrats es transformen en pujades d'insulina i després en greix que s'emmagatzema al nostre cos, i els greixos saturats perjudiquen la nostra salut cardiovascular. I les ametlles? Tot és saludable: greixos dels bonsproteïnes i minerals (calci, per exemple);  autèntics nutrients reals per al nostre organisme. Quina diferència hi ha entre ambdós productes? Moltíssimes, totes, però bàsicament que les ametlles són aliments que la natura ens les dóna de forma natural i un croissant és un aliment processat per l'home, a partir de matèries que ja són nocives per si mateixes.


Seguim doncs. Ja hem vist que les calories no ens aporten gaire informació d'interès. En canvi, què hem estat mirant quan comparàvem aquests dos productes? Els ingredients i la seva tipologia. Què és important saber dels ingredients que llegim en una etiqueta? En primer lloc, la quantitat. És a dir, quants més ingredients tingui un producte, més “poc natural” o més processat serà. Un exemple ràpid que ens pot il·lustrar aquest fenomen és que per fer pa es necessita bàsicament farina, aigua i llevat. Us convido a mirar les etiquetes dels pans, panets, torradetes, barretes i similars que compreu i compteu i mireu quants ingredients hi ha. La gran majoria superaran aquest tres ingredients bàsics. (Per què ha de contenir llet, sucre i diversos additius una torrada? Si algú m'ho vol explicar, teniu lliure la zona de comentaris.)

En segon lloc, la tipologia d'aquests ingredients. No em vull allargar gaire, així que aniré directa a l'assumpte. És important mirar el nombre de carbohidrats que conté el producte per 100 g, quants d'aquests en són sucres i tornar a mirar la llista d'ingredients per veure de quins carbohidrats i sucres estem parlant. Aquí entraria una llarga consideració de quins són els bons carbohidrats i quins són els dolents (en futures entrades m'hi dedicaré). Però ja sabeu que el sucre és el nostre enemic número 1, ja en vaig parlar a “glucoïnòmans”.  Si veieu sucre o les mil formes d'anomenar-lo (a continuació ho veureu) ja podeu córrer esperitats lluny d'aquell producte. No estareu aportant res de bo al vostre cos si us ho mengeu. La majoria de productes envasats i processats dels supermercats i botigues contenen sucre i no només els cereals, les galetes, els sucs i coses així, sinó també els pots de salsa de tomàquet, la maionesa, alguns pans, plats preparats i un llarguíssim etcètera. Feu-ne la prova. Agafeu els vostres productes de consum habitual i mireu-ne els ingredients de l'etiqueta. Quants se'n salven?

Realment és difícil de trobar productes que no continguin sucre (o versions). Però us intentaré alleugerir i tranquil·litzar una mica. Podeu fixar-vos en una cosa: la posició en què apareix el sucre en la llista d'ingredients. Això també és important. Si el trobeu més enllà dels cinc ingredients primers (és a dir, en la 6a posició o posteriors) la cosa ja no és “tan greu”. Ara, si està entre els cinc primers podeu comptar que significa que la seva presència està en una gran proporció (ai! i si està en primera, segona i tercera posició: literalment esteu menjant cullerades de sucre. Fugiu-ne esperitats, us he advertit fa un moment).

D'acord, podem tornar aleshores a les barretes energètiques que subministraven als nostres estimats corredors. Mirem l'etiqueta i comptem quants ingredients hi ha: a banda que quasi m'hi deixo els ulls perquè la lletra no pot ser més petita, em sembla que m'he descomptat, perquè hi ha uns... trenta-cinc ingredients! Em sap greu però aquí ja podríem plegar. Però segueixo. Mirem la taula d'informació nutricional i trobem que té 71,1g de carbohidrats (per 100g) dels quals 30,4g són sucre. La cosa, veieu, ha empitjorat encara més. Si hagués mirat, com fa molta gent, les calories de la barreta en si, hauria vist 93 Kcal i hauria pensat, “ai, mira, que poquetes, que bé, nyam, nyam, nyam”. Però quina enganyifa, perquè m'hauria engolit sucre, sucre i més sucre. Calories buides, però no innòcues!

I per què tants grams de carbohidrats i sucres? Bé, carbohidrats perquè hi ha cereals (blat i arròs, primers ingredients de la llista) i sucre per què hi ha... prepareu-vos, és bastant dur: xocolata (2n ingredient de la llista, el primer ingredient del qual és sucre -per tant no precisament xocolata negra o cacau del bo-), xarop de glucosa (3r ingredient de la llista), sucre (4t), xarop de glucosa invertit (vaja, es veu que no hi havia prou amb el xarop de glucosa “del dret” que li havien de donar la volteta també; 5è), extracte de malta d'ordi (6è), xarop de sucre morè parcialment invertit (ara el sucre, morè, només l'han posat una miqueta inclinadet; 9è) i midó de blat (11è). Cal que digui alguna cosa -no-hase-falta-decir-nada-más- o està clar com el cel molts dies de setembre? I perdoneu que sigui encara més aixafaguitarres però els ingredients que falten que no us he escrit no feien millorar gens la tendència (sal, llet, etc.).

Corredors, esportistes, tothom que consumiu aquestes barretes pensant que així us esteu aportant energia i nutrients!, hi ha alternatives saludables a aquests productes de consum, que només són això: artefactes perquè comprem, ens hi tornem addictes i enriquim als amos de les companyies. Hi ha milers d'alternatives a tot això que sí que us aportarà bona energia, bons carbohidrats, bons greixos i minerals, vitamines... Voleu que us aconselli, orienti, que comentem, que aprenguem, que fem canvis substancials a les nostres dietes i que ens omplim de salut i energia autèntica? No dubteu a seguir llegint les diferents entrades d'aquest blog, especialment la d'”assessorament dietètic i, si voleu, contacteu amb mi: estela.bayarri@gmail.com.

En entrades posteriors seguiré amb aquest tema que he encetat avui i proposaré aquests alternatives que us he esmentat. També faré l'anàlisi com l'acabo de fer amb una beguda isotònica. Ara us deixo amb un resum del que hem dit que cal fer quan tenim un producte a les mans; cal que mirem:

1. La quantitat d'ingredients i, grosso modo, veure si en té molts o pocs (quants menys ingredients, probablement més natural i menysprocessat serà). 
2. La taula d'informació nutricional i veure quants carbohidrats per 100 g conté (quant més alt, més risc que contingui carbohidrats dels que no ens interessen) i d'aquests, quants en són sucres (com més alt el nombre, pitjor).
3. En quina posició apareix el sucre i tots els noms sota els quals apareix; si està dins de les cinc primeres posicions, ja tenim un nou punt negatiu per al producte, més motius per descartar-lo).

Us convido que comenteu tot el que crèieu o creieu al voltant d'aquests “aliments per a esportistes” o dels temes que han anat sortint al llarg de l'entrada. Les vostres opinions i el debat que se'n generi és molt important.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada