dimecres, 30 d’octubre de 2013

inspirar, no imposar


Una cosa recurrent que succeeix en un assessorament nutricional, en un curs, en un taller, és que apareguin diferents opinions el voltant d'un aliment, d'una manera de cuinar, d'una manera d'entendre la nutrició. Que hi hagi uns que creuen en una cosa, altres, en una de ben diferent. Això ocorre perquè d'estudis, investigacions, recomanacions, n'hi ha molts i aquests mateixos es contradiuen, es contraposen i poden crear confusió.

Inspire others - can you ??
inspira els altres
Què creure, què escollir? Cadascú és lliure i és responsable de pensar el que més li convingui. En realitat, no hi ha una resposta única per a res. M'agradava molt el meu professor de dietètica natural, Pablo de la Iglesia, que deia que cadascú ha de saber escoltar-se i observar-se i veure què és el que més li convé i li funciona. Sembla que hi ha algunes idees i teories que estan més esteses i que tenen uns fonaments més ben treballats, contrastats i demostrats, però segur que també en trobem que els contradiguin. Tornem-hi doncs, una, com a coneixedora de les diferents teories i estudis, i com a agent en primera persona que ha gaudit d'una millora excepcional en la salut gràcies a canvis progressius al llarg de temps, recomanarà i encomanarà aquelles coses que creu que són les que funcionen, les més saludables, les més adequades. Però no ha d'oblidar mai escoltar la persona o persones que té al davant i veure què és el que a ells els funciona; potser no coincidirà amb allò que havia anat bé per a ella. Diumenge, com deia a l'entrada d'ahir, al curs-taller “La salut a través de la cuina”, la ponent, Camila Loew, també va ser molt respectuosa en tot moment amb cadascuna de les aportacions dels assistents i va dir diverses vegades que cal que aprenguem a conèixer el nostre cos, a escoltar-nos i a veure, en cada moment, què és el que necessitem.

Com he dit moltes vegades, anar cap a una alimentació saludable és un aprenentatge constant, un camí a recórrer, una presa de decisions contínua, un inspirar-se d'altres... per més endavant poder ser tu qui inspires els del teu voltant i poder gaudir d'un coixí de coneixement molt i molt útil. Sempre des de la pròpia experiència i coneixement, però torno a repetir, sense oblidar que les altres persones també tenen unes creences, pensaments i opinions formades. Quan és molt a l'inici del camí, aquestes idees i creences són força confoses i plenes de mites (sovint falsos), però quan ja han anat avançant trams, es tracta que segueixin reflexionant i incorporant noves coses, nous matisos.

Tota aquesta reflexió m'ha vingut després que abans-d'ahir assistís a una xerrada de Montse Bradford, “How to create energy with vegetarian food” (com crear energia amb una alimentació vegetariana),...
la qual era dirigida més aviat a persones que s'iniciaven en aquest camí, la majoria no vegetarians i, els que sí que ho eren, no necessàriament coneixedors de nutrició (com l'altre dia parlant de l'ortorèxia, el voler menjar sa o el voler fer una transició cap al vegetarianisme no és sinònim de menjar bé automàticament, ja que per a això cal aprendre d'alimentació i de cuina).

Moltes de les coses que es van dir a la xerrada lligaven perfectament amb les meves idees i la meva manera d'entendre la nutrició i la salut, coses que he anat parlant en moltes de les diverses entrades d'aquest blog: els diferents grups d'aliments i les seves versions saludables; com combinar-los; com cuinar-los, de manera ben senzilla i simple, per al dia a dia; la importància de menjar cereals i grans complets i eliminar completament els blancs refinats i sucres; el concepte d'alcalinitat; els lactis i els seus perjudicis: el no només veure l'alimentació com a carbohidrats, proteïnes i minerals, sinó també entendre l'energia que tenen els aliments i com influeixen en la nostra vida i la nostra salut; la no necessitat de la proteïna animal per gaudir d'una salut completament plena; els mites i creences i la mala comprensió del que és l'alimentació vegetariana

Però també van sorgir altres temes amb què no vaig estar tan o gens d'acord, perquè s'establia un dogma al voltant d'algun aliment o grup d'aliments, sobre els quals hi ha molts estudis que diuen el contrari i, per tant, com a mínim, s'ha de ser caut i fer que cadascú investigui i prengui la decisió que es cregui més adequada i coherent. El que compartiré a continuació doncs són els enunciats d'aquests temes controvertits, sobre els quals hi ha molta gent que té dubtes o té opinions diverses. El que es va dir abans-d'ahir a la xerrada -amb el que no hi estic d'acord- va ser que:

<<La quinoa és un cereal i no té proteïnes.>> El meu desacord amb això és perquè la quinoa no és un cereal, és un pseudocereal, a mig camí d'un llegum i, a més, conté tots els aminoàcids essencials. A la quinoa ja havia dedicat una entrada, dins de la meva sèrie d'entrades dedicades a superaliments i proteïnes, us remeto que la llegiu aquí. I també Ets el que mengesen té una de molt interessant: "Què és exactament la quinoa?".

<<El coco no és aconsellable perquè és un greix saturat.>> Això és el que s'havia cregut molt de temps, però hi ha estudis que demostren que això no és cert i parlen d'unes virtuts boníssimes del coco, precisament perquè el tipus de greix que té no és saturat. El coco, un dels aliments que tinc pendents per parlar-ne en una entrada futura.

<<Les espècies no són aconsellables, perquè són expansives i fan una reacció al cos molt immediata.>> Per a mi, les espècies són també superaliments i tenen unes propietats excepcionals. I no ho dic jo, ho diuen centenars d'estudis que relacionen el consum d'espècies amb el control i reducció de moltes malalties. Ja vaig dedicar una entrada a la cúrcumai estic a punt de publicar-ne una segona part. També seguiré parlant en futures entrades de les meves espècies favorites.

<<El lli no el recomano.>> En canvi, hi ha autors i estudis que parlen d'uns beneficis enormes pel fet de consumir aquesta llavor, la qual és riquíssima en omega 3, molt adequada per a vegetarians/vegans. Pablo de la Iglesia, per exemple, parla de les seves grans virtuts en relació amb la millora de l'esclerosi múltiple i de la depressió

<<Les solanàcies no les recomano: els tomàquets, els pebrots, les albergínies i les patates.>> Això és el que també diu la macrobiòtica, perquè aquests vegetals provoquen en moltes persones reaccions al·lèrgiques i perquè hi ha estudis que relacionen el consum d'aquests aliments amb l'artritis reumatoide i altres malalties inflamatòries. Però què podem dir, per a aquelles persones que no en són sensibles, de les propietats positives que tenen quant a minerals i vitamines que contenen? És una pregunta que m'han fet algunes vegades. “Què en penses del tomàquet? He llegit coses boníssimes i coses dolentíssimes.” Què respondre?

Doncs això és el que us pregunto avui a vosaltres: què respondre? Què en dieu que hi hagi tantes opinions, estudis i conclusions diferents al voltant d'un mateix aliment? Què en sabeu d'aquests aliments que us he deixat com a controvertits? Espero que comenceu un debat respecte aquest temes perquè és realment interessant i important de cara a prendre bones decisions i, també, poder assessorar i ajudar altres persones La meva conclusió és el títol mateix d'aquesta entrada: inspirar, no imposar.

Més entrades relacionades amb les reflexions d'avui:
--”inspirar-nos per inspirar
--"inspirar, no imposar" (aquesta entrada)
--”excessos i compulsions que semblen normals” 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada