divendres, 11 d’octubre de 2013

inspirar-nos i prendre la responsabilitat


No estàs sola!


De vegades ho creiem, que ho estem, que aquella situació és única, però generalment no és pas així, altres persones ho han viscut o ho estan passant. Si tenim una xarxa social i familiar al nostre voltant, podem buscar-hi recolzament i suport en persones que creguem que ens ajudaran a trobar alguna “solució” o ens faran veure les coses des d'un altre punt de vista o perspectiva, que sempre és molt positiu. Però de vegades no comptem amb aquesta opció de demanar consell a persones properes.

Amb les noves tecnologies, també podem buscar a la xarxa persones i històries en les quals poder-nos inspirar i, alhora, reconfortar-nos veient que no s'està sola, com he dit en començar. M'estic referint a un tema específic com és la criança d'un fill sent vegetariana o vegana. En un cas així, és probable que no trobem gaires persones en la nostra xarxa social i familiar que ens puguin ajudar, perquè molts desconeixen què és ser vegetarià/vegà i, menys, amb un fill.

A la xarxa sí que hi ha webs i fòrums de persones que intercanvien els seus testimonis, amb els seus coneixements i experiències, i són molt enriquidors. Per exemple, a la web Dime qué comes, hi he trobat històries personals de pares que expliquen la seva experiència sent vegetarians o veganes i com han anat prenent decisions, coneixent altres persones, trobant-se en múltiples situacions, amb coneguts, familiars, metges... Són històries molt maques, que et fan somriure, algunes anècdotes més aviat plorar, però gràcies a la fortalesa i la positivitat de tots ells, i la ironia i el sentit de l'humor, hi ha fragments que fins i tot et treuen una riallada. La conclusió és que de tot se n'aprèn, de les situacions favorables i de les que no ho són tant, tot fa que reflexionem i, així, puguem cada vegada més prendre les millors decisions cap a una vida plena, real, saludable, sostenible i feliç. Perquè m'he anat adonant en els darrers temps que moltes persones han perdut la capacitat de prendre decisions per ells mateixos, sempre es deixen en mans d'algú altre, la gran majoria de casos, de metges. Però on està la intuïció i el saber de cadascú? On s'han quedat? Més endavant m'hi referiré una mica més.

*inspiration*


En aquest i alguns posts que seguiran, reflexionaré sobre algunes de les històries que vaig llegir. Avui comparteixo la següent:...
<<Así que nos esforzamos un poco para encontrar información específica sobre niños vegetarianos o veganos, aunque al final, sobre todo, hemos confiado en nuestro instinto y sobretodo, en el de nuestro hijo.>>

Exactament això és el que passa. Una se sent amb molts dubtes quan veu que està sota la seva responsabilitat la vida d'una altra persona, un fill. En el procés d'adopció d'una alimentació vegetariana i, encara més, vegana, s'aprèn molt de nutrició, de salut, d'aliments, de cuina... És una aventura molt interessant i divertida, enriquidora i plena de bones sorpreses. Però quan es té la intenció de crear família i tenir un fill, els dubtes assalten. M'ha encantat aquesta reflexió tan senzilla però de tan gran impacte: <<confiar en el nostre instint i, sobretot, en el del nostre fill.>> Aquesta declaració és extrapolable a qualsevol altra àrea de la nostra vida i salut. Hem arribat a un punt, en què moltes persones es deixen portar com a ramat i només fan el que els diuen altres persones, a la televisió, metges, “especialistes”, sense parar-se a pensar ni a tenir una actitud crítica i, per tant, deixen de ser responsables de les seves vides. Com Landaburu expressa, cadascú s'ha de posar actiu en matèria de salut, és a dir, convertir-se en buscador actiu, explorant, investigant, fent i fent-se preguntes, estudiant, fent comprovacions... Em va interessar molt també tot el que vaig llegir en el seu llibre (Landaburu, E. (1999) ¡Cuídate compa! Manual para la autogestión de la salud. Ed. Txalaparta) sobre què és un malalt passiu, és a dir, com els mitjans i, en general, la societat ens fan creure que estem malalts per situacions “externes” afavorint així el gran negoci de vacunes i antibiòtics. En canvi, per a Landaburu, estar malalt hauria de ser la manera de poder començar a conèixer el teu cos i anar eliminant errors. Ho subratllo totalment. Però hi ha molts que no fan mai aquest pas de comprensió i acció. A la nostra societat occidental tan enfeinada, es porten situacions de massa activitat i descans insuficient la qual cosa provoca esgotament, propici per a les malalties.

Aquesta és la reflexió d'avui, que lliga també amb altres entrades que havia escrit, com a “malnutrició moderna (2a part)” i a “còctel de mort prematura”. A banda, tot el tema del vegetarianisme/veganisme amb fills i les decisions que sempre s'han d'estar prenent, perquè no es va seguint el gran gruix del que fa la resta de la gent. Us convido a què compartiu les vostres reflexions i opinions referents a la presa de responsabilitat, de decisions, de ser agents actius en la nostra vida, també en matèria de salut.

En properes entrades, seguiré amb altres famílies i les reflexions suscitades. També us animo que compartiu el vostre testimoni a la zona de comentaris.

[Entrada adaptada de fragments de la meva tesina: Bayarri, E. (2013), “Ser vegetariana amb coneixement; sinònim de salut i felicitat. Embaràs, lactància i nadons.”]

Més entrades relacionades amb les reflexions d'avui:
--”inspirar-nos i prendre la responsabilitat” (aquesta entrada)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada