dimecres, 23 d’octubre de 2013

inspirar-nos per inspirar


Find the ideaAvui segueixo de l'entrada “inspirar-nos i prendre la responsabilitaton tractava un tema específic com és la criança d'un fill sent vegetariana o vegana, i en la dificultat de poder trobar persones en la nostra xarxa social i familiar que ens puguin ajudar, perquè molts desconeixen què ésser vegetarià/vegà i, menys, amb un fill.  També deia que a la xarxa sí que hi ha webs i fòrums de persones que intercanvien els seus testimonis, amb els seus coneixements i experiències, i són molt enriquidors. Per exemple, a la web Dime qué comes En el post d'avui, reflexionaré sobre un parell d'històries més que vaig llegir.

<<Si se'm parla d'estar imposant una forma de vida a la meva filla m'entra una barreja de mal humor, riure i depressió.>>

En llegir això, se m'ocorre el que moltes vegades he anat dient, quan per exemple he parlat del desconeixement que es té en matèria de salut i nutrició. La gent creu que en sap (per allò del deixar-se portar i ser com una ombra d'altres) i l'únic que fan és repetir el que han sentit abans, però sense haver-ho processat, digerit, analitzat, criticat. I és clar, les persones que decideixen portar un tipus de vida diferent, les quals sí que han passat per un procés d'investigació, lectures, fer-se preguntes, aquestes són les assenyalades amb el dit i preses com a irresponsables o negligents (“d'on prens les proteïnes?  I el calci?”, les preguntes de sempre). En canvi, sembla que no és d'imposició ni descuit donar-li cada dia al teu fill per esmorzar un o dos gots de llet d'un altre animal amb unes pólvores compostos de sucre, farina, xocolata; o per berenar una pasta industrial amb una etiqueta plenad'ingredients, la majoria dels quals no haurien ni d'entrar dins la categoria d'aliments. Doncs això, per a mi, és sentenciar a aquesta persona en creixement a patir un munt de malalties al llarg de la seva vida, començant ja, des de ben petita.

I ho veig de prop,...
sovint vaig a recollir la meva germana petita que va a primària, i sé el que els pares donen als seus fills, i observo els comportaments d'aquests, i em fixo en els canvis dels nens, que molts he vist créixer. Canvis de pes importants, nenes de curta edat que ja tenen sobrepès, i els seus pares els segueixen donant pastes, pastissets i sucs envasats. Comportaments duts pel desconeixement, segurament, però, malauradament, molt perjudicials i danyosos.

Una altra mare deia el següent: <<Ningú directament, ni per part de la família ni per part dels amics ens ha dit res negatiu quant a la nostra decisió. Algun comentari sense importància i sense mala intenció sí que hi hagut, però tenim clar que no estem “imposant” res a la nostra filla, o pot ser que sí que ho fem, però exactament igual que altres pares crien els seus fills “imposant-los” els seus valors, la seva visió de la vida, la seva religió, arracades a les orelles... si en aquests casos parlem d'imposició, doncs sí, criarem la nostra filla “imposant-li” els nostres valors: el respecte pels animals, la defensa de la igualtat, l'empatia, la sensibilitat, la responsabilitat i el rebuig a la violència, les desigualtats i qualsevol tipus de discriminació.>>

El que comentava en l'altra entrada era com n'és de bonic llegir aquestes reflexions. Em quedo amb el final d'aquesta i faig una crítica de la societat i la cultura: tot el que fem, diem, pensem, està influït per la cultura i la societat a què pertanyem. És clar que hi ha “subgrups” dins d'aquesta, i es pot fer camí en molt diverses direccions. Si aquest està basat en totes aquestes coses que aquesta mare diu (respecte pels animals, defensa de la igualtat, rebuig a la violència...) la influència serà molt positiva per a tots. M'apunto a la comesa d'inspirar d'altres seguint aquests valors. Ja ho vaig dir fa mesos, “viure simplement per simplement viure, i vaig escriure també una compilació de “mordaces raons veganes”. 

Us convido a què compartiu les vostres reflexions i opinions referents a la presa de responsabilitat, de decisions, de ser agents actius en la nostra vida, també en matèria de salut, i us animo que compartiu el vostre testimoni a la zona de comentaris.

[Entrada adaptada de fragments de la meva tesina: Bayarri, E. (2013), “Ser vegetariana amb coneixement; sinònim de salut i felicitat. Embaràs, lactància i nadons.”]


Més entrades relacionades amb les reflexions d'avui:
--”inspirar-nos per inspirar” (aquesta entrada)
--"inspirar, no imposar"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada