dijous, 24 d’octubre de 2013

naturopatia i alimentació natural, tan simples que molts les menyspreen


Nature is my medicine
la natura és la meva medecina
Avui explicaré i aprofundiré una mica més en les coses que m'han dut pel camí d'aconseguir una alimentació natural que ens proporcioni tot el que necessitem i una vida plena de salut i energia. Cada cop ho veig més clar, després d'anys d'estudi i pràctica (ja que he estat i continuo sent, observadora i practicant), que una alimentació el més natural possible i sabent de nutrició per obtenir tots els nutrients bàsics i necessaris, és suficient per gaudir de bona salut. Els aliments que són reals són els que ens nodreixen de debò, i en canvi veiem com supermercats i botigues estan plens de quantitats desorbitades de preparacions artificials de productes que anomenen “menjar” però que res tenen a veure amb això (un altre cop el concepte de malnutrició moderna). Tot el contrari, ens fan emmalaltir i ens provoquen els mals de les societats “desenvolupades” d'avui dia: obesitat, al·lèrgies, problemes digestius, colesterol i derivats, i un llarg etcètera. Em posa molt trista veure la gran desinformació que existeix al voltant d'aquests temes, i el tracte que a vegades alguns reben/rebem pel desconeixement dels altres. Som els que mengem aliments reals i tenim cura del nostre cos cada dia quan prenem decisions en pro de la nostra salut als qui se'ns veu com rars i extremistes.  -I aquí parlaria de l'ortorèxia! N'heu sentit a parlar? En tindreu el plaer en una propera entrada que dedicaré a aquest concepte, un nou trastorn que ha sorgit/s'han inventat.- Quina llàstima que els que desconeixen i ignoren, i només segueixen el gran ramat sense fer cap mena de reflexió ni crítica, no puguin ficar-se en la pell dels qui hem fet una evolució i camí per veure que la vida sencera canvia, que és un meravellós aprenentatge i que obre les portes d'una consciència abans amagada i aleshores desconeguda.

Aquestes reflexions, com veieu, les vaig fent al llarg del temps, pel que vaig pensant, descobrint, coneixent i sentint. Però també, per la inspiració que em donen altres persones que també parlen de totes aquestes coses. Per exemple,...
Pablo de la Iglesia, ens uns àudios que ha dedicat per parlar de la immunitat, diu que les malalties que es pateixen són producte de la desatenció de les necessitats del cos al llarg de la vida. Una actitud adequada, bona alimentació, herbes, pràctiques vinculades a l'estil de vida, medicina ortomolecular, teràpies alternatives... donen excel·lents resultats en la salut. Gran part de la població és aliena a tot això per desconeixement. Però la medicina natural en realitat és simple, cosa que fa que molts la menyspreïn per això. Actualment hi ha un consistent fonament avalat per la ciència independent.


I afegeix que la debilitat de l'organisme i les malalties són causades per carència de nutrients i excés de tòxics. El naturisme tracta de reequilibrar aquesta descompensació. Per exemple, el naturòpata es preocupa molt que l'intestí es mogui a diari; la medicina convencional no ho fa. I tan important és això perquè és el mecanisme que té el nostre cos per desfer-se de les toxines. I més encara, quan hi ha diarrees, dolor i altres símptomes -que no són més que mecanismes que el cos té per fer-nos veure que alguna cosa no està funcionant, però per desintoxicar-se també- es va al metge i aquest dóna antibiòtics i altres drogues que tapen la resposta del cos. Només posen un pedaç; són actes que contradiuen la salut. El que s'ha de fer és restablir l'harmonia del nostre cos eliminant les toxines amb una alimentació adequada i satisfacció emocional, és a dir, amb un estil de vida saludable.



Segueix aportant que el naturòpata ha d'investigar per on s'estan perdent nutrients valuosos. Les degradades pràctiques alimentàries, de la indústria alimentària, en són les causants. L'exemple del pa: fins al 90% de la vitamina B6 pot haver desaparegut quan es menja pa industrial (en relació amb el cereal integral). Hi ha abundància en l'alimentació, però carències nutricionals, ja que hi ha un excessiu consum d'aliments buits de principis actius. I, a més, hi ha la ingestió de substàncies químiques que actuen com a antinutrients: els medicaments i els additius. Pablo de la Iglesia es qüestiona els progressos de la civilització, els quals han acabat degradant la salut de l'espècie. (I l'exemple que posa és que els polítics creuen que estan fent bé per la humanitat encara que estiguin destruint el medi ambient.) Això, per a mi, no és ser una espècie desenvolupada.

Avui us proposo que comenteu com faríeu perquè tots aquests coneixements sobre nutrició i salut es poguessin anar expandint més ràpidament entre totes les capes de la societat; com es podria fer perquè la informació arribés a moltes més persones i, d'aquesta manera, evitar i controlar la gran quantitat de malalties derivades de males pràctiques alimentàries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada