dimecres, 27 de novembre de 2013

a dieta? no, gràcies


Per què les dietes no funcionen? Preneu-vos uns segons per respondre i pensar-hi; després continueu llegint.

Hi ha moltes respostes; avui compartiré les meves amb vosaltres. Primer, la paraula dieta per si sola té una connotació molt negativa. Ens fa pensar en una cosa que hem de seguir (obligada), difícil, poc agradable, poc apetible, que ens deixarà amb gana, que haurem de menjar coses que no ens agraden, que ens imposen externament (normalment un metge, endocrí...), i un llarg etcètera.

La definició de l'IEC és realment esfereïdora i desmotivant:

dieta
1 Règim d’alimentació en què el metge limita, prohibeix o prescriu certs aliments. Dieta làctia. Posar a dieta un malalt. Observar una dieta rigorosa.
2 Abstenció total o parcial d’aliments.

Angela Maiers "Change Your Mind - Mood - Heart"
canvia la teva ment, el teu humor, el teu cor
Limita, prohibeix o prescriu! Posar a dieta! Dieta rigorosa! No, no sona bé, no m'ho negueu. Ser obligats a fer alguna cosa encara que sigui “pel nostre bé” mai no és de bon agafar i té un pronòstic incert i, el més segur, acaba en fracàs. Els canvis han de sortir de nosaltres mateixos, de les nostres ganes, de les nostres possibilitats (els conceptes en el coaching). Per tant, si una dieta és una espècie de menús que ens dóna un doctor no veig que pugui tenir èxit. A més, aquests menús estan fets sense pensar en cadascun de nosaltres, és a dir, són estereotipats, protocolitzats, per tothom igual i sense tenir present els gustos, ni les capacitats de temps i culinàries, ni els motius, ambient, organisme de cada persona. És en una dieta, per tant, que trobarem aliments que no ens agraden o que ni tan sols en senten bé, preparacions que no sabem fer o no tenim el temps, i un munt de problemes més.

Però ara ve la segona resposta i, per a mi, bàsica i encara més important...

dijous, 21 de novembre de 2013

consum col·laboratiu

Ahir vaig participar a la taula rodona de la xerrada sobre Consum Col·laboratiu que es feia a la Fàbrica del Sol, coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus #EWWR. Hi vaig anar per parlar de la meva experiència com a usuària del Banc del Temps de Gràcia i del Banco del Tiempo – Prepárate. Es van parlar de moltíssimes iniciatives que existeixen per aconseguir tornar a un tipus de societat més humana, comunitària i on les persones tenim un valor real. Cadascú té alguna habilitat, una passió, destaca en alguna cosa, i disposem dels mitjans per poder compartir-ho amb altres persones. No us perdeu el blog Consumo Colaborativo i iniciatives com EatWith, Trip4real i Social Car, entre moltíssimes. Anteriorment, també he parlat en el meu blog sobre alguns d'aquests projectes, com en l'entrada més recent dedicada al Blog Action Day, enguany sobre Drets Humans. 


En quins projectes o iniciatives de consum col·laboratiu participeu? Espero que ho compartiu als comentaris perquè anant cap a aquest tipus de relacions tornarem a sentir que formem part d'una xarxa, d'una comunitat, d'un barri, d'un veïnat... amb valors, caliu, humanitat, amistat... i estarem lluitant contra la societat de l'excés i del consumisme desfermat que ens ha dut a les situacions de crisi que estem vivint i a un sistema de vida que estem veient que ja no funciona i que s'ha de renovar i reinventar. Hi sortim guanyant tots.

I com a directori de projectes de Consum Col·laboratiu a Espanya,...

dimarts, 19 de novembre de 2013

cúrcuma, un superaliment (2a part)


L'altre dia, parlant de l'alvocat, van sortir en escena els carotenoides, pigments liposolubles naturals que són sintetitzats per les plantes, algues i bacteris fotosintètics. Són les fonts dels colors groc, taronja i vermell de moltes plantes, per exemple, de les taronges, els tomàquets i les pastanagues. No poden ser sintetitzats pels humans, per tant és necessari obtenir-los a partir dels vegetals de la dieta. Són essencials per a la salut humana, especialment per a la visió i malalties degeneratives i carencials. Colors groc, taronja... de seguida vaig recordar-me de la cúrcuma. Quan vaig parlar d'aquesta espècie no vaig dir res dels carotenoides que també té, per tant hi havia de dedicar una nova entrada, la d'avui.

La curcumina és un carotenoide natural, destructor de radicals lliures, que fa que sigui una gran antioxidant i reforçador del sistema immune, també eficaç antibacterià i anticancerigen (DoctorNews). El te verd, la cúrcuma, els tomàquets i el bròquil són els millors superaliments que lluiten contra el càncer de pròstata. (Més a l'article de DoctorNews, “Superaliments naturals lluiten contra el càncer de pròstata”)

Veggie CurryFa temps que investigo sobre aliments naturals quevagin bé per combatre la hiperplàsia de pròstata benigna. Precisament la cúrcuma és un dels aliments que sempre van sortint en diferents articles, ja que és antiinflamatòria, antimicrobiana, antioxidant, diürètica, i més, i se n'ha demostrat la capacitat per inhibir el creixement tumoral. Si voleu, aquí podeu llegir testimonis que en parlen. 

I com podem consumir-la?...

dimarts, 12 de novembre de 2013

aliments tòxics

VenenoL'altre dia vaig escoltar una entrevista que li feien a Néstor Palmetti, al qual li preguntaven si existeixen aliments tòxics. Ell responia que sí, que en realitat una gran majoria d'aliments que es consumeixen en l'actualitat són tòxics. I els moderns problemes de salut o les modernes pandèmies estan relacionades totalment amb això. Això lliga completament amb l'altre concepte que m'agrada utilitzar que és el de la malnutrició moderna, com anomena Alvarado a Restauración biológica y terapéutica ortomolecular. Ell diu que aquesta malnutrició “és ocasionada per la degradació químico-nutrimental dels aliments i és causa principal dels trastorns crònico-degeneratius”. Palmetti parla de la artificialització dels aliments i cita Pollan, del qual l'altre dia en parlava en l'entrada “cuinar, un acte polític”. Pollan, en el seu llibre El detective en el supermercado, diu <<no consumeixi aliments que els seus besavis no reconeixerien com a tals>>. Per això la importància de comprar els productes en el seu estat més natural i tornar a cuinar, a preparar nosaltres mateixos els nostres plats. També indica que no es comprin <<productes que tinguin més de 5 ingredients>> i un exemple il·lustratiu és mirar l'etiqueta d'un pa del supermercat i veure que pot arribar a tenir fins a trenta-cinc ingredients. Per fer pa no es necessitava farina, aigua i llevat, bàsicament? D'on surten i per què són els trenta-dos ingredients restants? Alguna cosa fa mala espina. Ja en parlava fa unes setmanes sobre el saber llegir les etiquetes dels productes. Per exemple, el típic cereal de blat de moro tipus corn flakes que es ven com a súper saludable i, fins i tot, per perdre pes, és dels productes més manipulats, processats i artificialitzats que hi ha.

Els conceptes light i zero també han generat i generen molta confusió, malentès i, al final de tot, greus problemes de salut, perquè per transformar un producte en light, aquest ha passat per un procés completament artificial i al producte se n'hi han tret ingredients i afegit d'altres, amb un resultat no gens millor o, moltes vegades, molt pitjor que el producte original. Dedicaré aviat una entrada sencera a aquest tema.

I, tornant al principi, amb què es relaciona la nostra alimentació processada i tòxica amb els problemes moderns de salut?...

dimarts, 5 de novembre de 2013

coco, superaliment amb propietats molt úniques

Hello there little scary shrunken-head coconut fellaEl coco és un aliment que està menyspreat i menystingut per alguns i molt valorat i considerat com un superaliment per d'altres. Què creure és una qüestió de coneixement, de saber què és realment el coco, de llegir diversos articles i estudis i, també, de veure com a cadascú li funciona i nota els beneficis dels que es parla. El motiu perquè part dels professionals de la nutrició diuen que no és saludable és perquè el contingut de greix és elevat i del tipus saturat. A més a més, la gent que vol perdre pes, pensa que aquest aliment té moltes calories i això ja es motiu de no voler-ne menjar. Però com he anat dient diverses vegades, per exemple amb l'alvocat, un altre superaliment, el valor calòric és poc interessant si no mirem d'on prové. L'exemple que posava algunes entrades enrere és que no són el mateix 100 calories provinents d'un croissant que d'un grapat d'ametlles.

L'altra cosa és la del contingut de greix i que a més, majoritàriament, és saturat. Això, igualment, no és un raonament de prou pes, ja que hi ha un malentès molt gran al voltant de la malignitat dels greixos saturats. També aquests han d'estar presents perquè el nostre cos gaudeixi d'un correcte equilibri. Però el més important de tot és que es desconeix o s'omet una dada cabdal pel que fa les característiques d'aquests greixos del coco i és que, emprant una altra classificació, són greixos de cadena mitjana, sobre el que parlaré una mica més endavant.

Què és el coco? Un fruit o fruita, una nou o una llavor?...